Una puça que salta alt

“Segui­rem ballant, mal­grat el que ens costa, i si ho hem de fer sobre les escom­bra­ries, ho farem.” Aquest és el con­tun­dent mis­satge que vol trans­me­tre Sol Picó amb el seu dar­rer espec­ta­cle de dansa, Memòries d'una puça, que demà s'estrena al Tea­tre de Salt dins del fes­ti­val Tem­po­rada Alta. La balla­rina i coreògrafa d'Alcoi ha estre­nat 25 espec­ta­cles des del 1994 i ha rebut una desena de pre­mis Max i dos pre­mis Naci­o­nals de Dansa, entre altres dis­tin­ci­ons. Però aquesta bri­llant car­rera no la fa ali­ena a la crisi que viu la dansa, la cul­tura i tot el país.

“Després de pen­sar-hi molt –con­fes­sava ahir al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya, que copro­du­eix l'obra–, sento com pena de veure que per­so­nal­ment, després de tot el que hem recor­re­gut, ara seria el moment de dis­fru­tar, però no és així. Si vols tre­ba­llar, pot­ser has de bai­xar una altra vegada al car­rer, però si convé, ho farem.”

El tema de la crisi no és aliè a l'espec­ta­cle Memòries d'una puça, una reflexió sobre les seves con­seqüències: la des­es­pe­ració, l'emi­gració, la lluita per la super­vivència, la neces­si­tat d'esca­par d'una situ­ació asfi­xi­ant... “És un tema molt ins­pi­ra­dor –explica Sol Picó–. No sabem què pas­sarà, hi ha incer­tesa, pèrdua... i a par­tir d'aquí, comen­cem a cons­truir, o no. És una història que parla d'una sen­sació que tots podem tenir.” En aquest sen­tit, “la puça som tots, uns éssers insig­ni­fi­cants; ens havíem plan­te­jat que pogués ser una for­miga, però les puces són més dures, més pode­ro­ses, i a més sal­ten!”.

Sol Picó evoca una imatge repre­sen­ta­tiva de l'espec­ta­cle, una escena d'una pel·lícula “dels Coen o de Taran­tino, no ho recordo”. Tres joves patei­xen un acci­dent de cotxe que els fa fer diver­ses tom­ba­re­lles. Quan sur­ten del cotxe, veuen que no s'han fet res, sona una música i es posen a ballar. Sol Picó diu que també ha vol­gut expres­sar aquesta acti­tud: “Passi el que passi, no pararàs mai. Ara tot­hom corre, la gent té una acti­tud de fugir, d'avançar. Tot això queda reco­llit amb certa iro­nia i humor, impres­cin­di­bles per a moments durs com aquest.”

Sol Picó inter­preta l'espec­ta­cle jun­ta­ment amb dos vells cone­guts seus, els balla­rins Valentí Roca­mora i Car­les Fernández. Picó és, a més, direc­tora i coreògrafa, i ha tin­gut col·labo­ra­dors amb els qui ja havia tre­ba­llat, com Txiki Ber­ra­ondo (dra­matúrgia i direcció tea­tral), Syl­via Kuc­hi­now (il·lumi­nació) i Joan Man­ri­que (esce­no­gra­fia). L'espec­ta­cle es pot veure demà a Salt en una única funció, i entre el 3 i el 7 de juliol es repre­sen­tarà al TNC.