cultura

Un documental repassa la situació del valencià a Alacant

“El valencià a Alacant: una història amagada” recull els testimonis de diferents generacions d'alacantins valencianoparlants que expliquen les seues experiències

Des del barri del Raval Roig, fins als joves del Casal Tio Cuc, passant pel Mercat, el documental recorre els llocs on encara la llengua és viva

  • Cartell de la presentació del documental. D.B.

La pro­ducció d'aquesta ini­ci­a­tiva és obra de qua­tre estu­di­ants amb motiu del congrés de filo­lo­gia cata­lana que el Sin­di­cat d'Estu­di­ants dels Països Cata­lans va orga­nit­zar el curs pas­sat a la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant, la idea era fer una “radi­o­gra­fia” històrica de l'evo­lució de l'ús social de la llen­gua a la capi­tal ala­can­tina.

“El valencià a Ala­cant: una història ama­gada” mos­tra com la llen­gua ha patit un procés de mino­rit­zació sis­temàtic des de fa dues gene­ra­ci­ons, però el tre­ball no es cen­tra en tro­bar les cau­ses, més aviat el que busca són cop­sar els tes­ti­mo­nis d'una època, plas­mar les experiències de la gent que encara avui manté viva la llen­gua a Ala­cant. Per això el barri del Raval Roig o el Mer­cat són dos eixos cen­trals que tro­bem al docu­men­tal, amb entre­vis­tes tan reve­la­do­res com la de Paquita, una dona de 95 anys que conta com ha vist des­a­parèixer el valencià del car­rer del seu barri fins al punt que ja fa anys que parla en cas­tellà si no coneix a la per­sona, però també explica l'ale­gria que sent quan li par­len en valencià.

Un any de tre­ball

Nerea Roig, Maria Rico, Rafa Prats i Paloma Vicedo són els res­pon­sa­bles que aquest tre­ball d'inves­ti­gació haja vist la llum i ho han fet amb la col·labo­ració del depar­ta­ment de filo­lo­gia cata­lana de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant. Per a fer-ho han estat un any sen­cer, sis mesos per a les gra­va­ci­ons i uns altres sis per a l'edició.

Nerea Roig ha expli­cat a El Punt Avui que “la idea era mos­trar l'evo­lució del valencià a Ala­cant des de la gent més gran fins a les gene­ra­ci­ons més joves que ara trac­ten de recu­pe­rar-lo i fer-ho sense enga­nyar, ja que la situ­ació és ara molt com­pli­cada”.

“Abans de començar a fer el docu­men­tal teníem una idea de com havia anat tot, amb un clar procés de mino­rit­zació, però el que ens hem tro­bat amb els tes­ti­mo­nis direc­tes i la con­ser­vació de la llen­gua a un barri que manté viva la seua essència com és el Raval Roig. Ha estat una gran des­co­berta per a nosal­tres”, asse­gura Roig.

El docu­men­tal que ja està a les xar­xes soci­als ha tin­gut una gran aco­llida i ja du més de dos mil repro­duc­ci­ons, cosa que ha sorprés als seus rea­lit­za­dors.

Al docu­men­tal, a banda dels tes­ti­mo­nis de veïns del raval Roig, també tro­bem entre­vis­tes al Mer­cat, tant de vene­dors com de cli­ents, l'apor­tació de Brauli Mon­toya, autor de diver­ses obres sobre el valencià a Ala­cant, l'escrip­tor Joa­quim Caturla o els res­pon­sa­bles del Casal Popu­lar Tio Cuc, una ini­ci­a­tiva cre­ada fa un any per joves ala­can­tins amb l'objec­tiu de poten­ciar la lle­gua i cul­tura pròpies a Ala­cant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.