Pere Bosch, premiat per un estudi sobre la guerra de l'arròs al Baix Empordà

L'his­to­ri­a­dor i peri­o­dista banyolí Pere Bosch i Cuenca va gua­nyar diu­menge a l'Ajun­ta­ment d'Alguaire (Segrià) la 23a edició del Premi d'Història Local dels Països Cata­lans Josep Lla­do­nosa, amb l'obra La guerra de l'arròs. Con­flic­ti­vi­tat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909). El premi està dotat amb 3.500 euros i la pre­visió és que el lli­bre es publi­qui per Sant Jordi del 2013, quan el diari llei­datà La Mañana també el dis­tri­buirà gratuïtament.

Col·labo­ra­dor d'El Punt Avui, Pere Bosch ha cen­trat la seva acti­vi­tat de recerca com a his­to­ri­a­dor en el sin­di­ca­lisme agrari català, amb tre­balls com ara la bio­gra­fia del coo­pe­ra­ti­vista agrari catòlic Pere Dausà i Arxer.

A La guerra de l'arròs, Pere Bosch narra d'una forma vol­gu­da­ment periodística i amena –“Cada capítol del lli­bre es pot lle­gir com un repor­tatge inde­pen­dent”, afirma– els con­flic­tes que el con­reu de l'arròs i la seva pro­hi­bició per raons de salut pública i interes­sos diver­sos van tenir lloc al Baix Empordà entre finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX. “El 1899 no es con­re­ava arròs al Baix Empordà perquè se n'havia pro­hi­bit el con­reu des del 1836, ja que s'asso­ci­ava al palu­disme, per l'acu­mu­lació d'aigua estan­cada. En canvi, l'arròs sí que es con­re­ava en altres zones de la península, com l'albu­fera de València i el delta de l'Ebre. Però el 1899, un indià ano­me­nat Pere Coll i Rigau (1853-1918) va dema­nar l'auto­rit­zació per tor­nar a plan­tar arròs al Baix Empordà, i els veïns i cacics dels vol­tants el van acu­sar de voler emple­nar el cemen­tiri de Tor­ro­e­lla de Montgrí”, afirma Bosch.

El 1900, Pere Coll va acon­se­guir l'auto­rit­zació per al con­reu d'arròs, rati­fi­cada tres anys després, i altres per­so­nes van ser també auto­rit­za­des a fer-ho. En aquesta època va néixer el Sin­di­cat Arros­ser de Pals (1905), un dels pri­mers sin­di­cats agrícoles de Cata­lu­nya. Però també, entre el 1904 i el 1905, va rea­parèixer el palu­disme, que va ser el tema cen­tral del pri­mer Congrés d'Higi­ene de Cata­lu­nya. Va haver-hi ava­lots popu­lars i ame­na­ces d'arren­car els camps d'arròs.

El gran cacic de Tor­ro­e­lla, Robert de Robert, comte de Serra i de Sant Iscle, va uti­lit­zar aquesta cir­cumstància en bene­fici polític propi: es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons del 21 de juliol del 1907, basant la seva cam­pa­nya en la pro­hi­bició de l'arròs, i va gua­nyar, con­ver­tit en un sal­va­dor de la salut pública. De fet, en unes elec­ci­ons en què Soli­da­ri­tat Cata­lana, el pri­mer gran movi­ment uni­tari català, va gua­nyar en 41 dels 44 dis­tric­tes de Cata­lu­nya, Tor­ro­e­lla va ser una de les tres excep­ci­ons. Bosch ha tro­bat la carta en què el comte dema­nava al govern d'Anto­nio Maura la pro­hi­bició de l'arròs, que va arri­bar a acon­se­guir.