Renovació del vers
‘La revolta poètica, 1964-1982', a la Fundació Palau: una panoràmica de dues dècades de recerca en poesia a Catalunya, el País Valencià i les Illes
“Es pot privar un poble de la seva llengua, poden eliminar-la i poden implantar l'ensenyament d'una altra llengua a les escoles, però, si no s'ensenya aquest poble a sentir en una llengua diferent, no s'haurà extirpat mai l'antiga, que reapareixerà en la poesia, vehicle del sentir”: ho diu Joan Vinyoli, l'any 1977. El text obre a la Fundació Palau l'exposició La revolta poètica, 1964-1982, que es pot veure fins al 23 d'abril. Amb aquest títol s'ha batejat una visió panoràmica, i exhaustiva, de la renovació cultural que van protagonitzar la poesia i els poetes als Països Catalans, al llarg de prop de vint anys. L'han comissariat Vicenç Altaió –que ho va viure en primera persona– i Julià Guillamon.
L'exposició és una fogonada de pólvora encesa. Conscientment, la mostra –organitzada per la Fundació Palau amb Arts Santa Mònica–, és un cop de timó a la fundació. Interpretar, provocar, divulgar... Lliga bé amb la frase de Palau i Fabre que penja al vestíbul de l'edifici: “Si no he estat un assassí, un demagog o un incendiari –ha anat d'un pèl– és perquè sóc poeta, dramaturg i assagista.” En aquesta línia apassionada, l'exposició vol recrear, a través de molt de material inèdit, la brillantor d'aquest període, de final d'una etapa i començament d'una altra.
S'obre amb un devessall de color, molt ad hoc: “El pop. Dels nous realismes a la contracultura”. Som al 1964. Molt hippy, molt eivissenc. Al pop el segueixen altres temes: la poesia visual i el poema objecte; l'ambient creatiu a la UAB; les revistes Tarotdequinze i Parking de les Feres; els festivals de poesia al Price (1970) i el campus de Bellaterra (1975); les editorials... De noms, només en fem un tast: Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Antoni Llena, Feliu Formosa, Carles Hac Mor, Enric Casasses.
Ho explica un dels comissaris, Julià Guillamon: “Als seixanta hi ha símptomes de canvi. Apareix una generació nova, amb una temàtica nova, i comença un nou esperit a la poesia catalana, que connecta amb els fenòmens artístics. Per primer cop després de la guerra, la cultura catalana es planteja la possibilitat de ser una cultura massiva, amb revistes, discos... La poesia és el pal de paller de molts fenòmens, plàstics, artístics, musicals. I té un gran impacte social, ja que s'organitzen festivals multitudinaris, que tenen també repercussió política.”
Entre el 1964 i el 1982, doncs, la poesia és al centre. El 1982 hi ha un canvi, cultural i social, i altres manifestacions creatives li prenen el protagonisme: la narrativa, les arts plàstiques, el disseny... I també és el moment de les individualitats.
“Aquesta és la història d'un entusiasme”
La frase del títol està extreta del catàleg de l'exposició, publicat per Galàxia Gutenberg. No s'imaginin tampoc una factura convencional. Sent el catàleg, és també una obra independent, llegible per si sola, més enllà de l'exposició. Des de les primeres línies, queda ben clar com va arribar a bullir l'olla creativa durant el període estudiat: “L'any 1964, al voltant dels Amics de les Arts de Terrassa, es forma un grup de joves creadors que comparteixen inquietuds culturals i polítiques. Hi ha una poetessa, Marta Pessarrodona. I quatre artistes: Anna Alavedra, Joan Carles Cabezas, Marc Molins i Antoni Padrós. Col·laboren en l'exposició Pintura i altres coses i en els llibres de Marta Pessarrodona, 8 Poemes (1964) i Primers dies de 1968 (1968).”
Un dels àmbits importants de l'exposició és precisament l'edició. El moviment editorial, que fa eclosió als setanta, es mereix un apart. Hi ha les tres principals col·leccions de poesia de l'època i moltes petites iniciatives. L'àmbit s'inaugura amb Llibres del Mall. Les cobertes són material sensible. Quatre exemples d'autors, per reforçar la idea: Ràfols-Casamada, Joaquim Chancho, Miquel Barceló i Josep Uclés. Al costat de Llibres del Mall, el projecte editorial Cristalls. En terce lloc, Jaume Vallcorba, i Quaderns Crema. “Representa, per un costat, el retorn a l'avantguarda, i per l'altre, la recuperació dels clàssics, el món acadèmic”, tanca Julià Guillamon.