L'endemà de Leeds

The Who, el 15 de febrer del 1970, dia en què va ser enregistrat aquest concert a Hull, a la regió anglesa de Yorkshire, ho tenien tot: els millors cantant, guitarrista, baixista i bateria a què podia aspirar un grup de rock, un directe salvatge i un impuls creatiu que els havia dut a crear obres tan incommensurables com Tommy, publicat l'any anterior. Els seus concerts de l'època, com el que havien perpetrat a Woodstock l'estiu anterior o a Leeds el dia abans (immortalitzat a Live at Leeds, una de les gravacions que més bé van ajudar a definir el concepte de Live album en la dècada dels setanta), configuren un dels capítols més brillants de l'era gloriosa del rock. The Who, a inicis del 1970, directament no tenia rival, de manera que l'edició d'un nou disc en directe d'aquella temporada és, encara ara, tot un esdeveniment. El repertori ressegueix gairebé fil per randa el que havien executat a Leeds: una primera part amb Substitute, I can't explain, My generation (de 16 minuts!) i altres èxits de mitjan anys seixanta –una dècada que, amb l'estiu del 1969 entremig, ja quedava realment llunyana–, cançons d'altres que, portades al seu terreny, sonaven com si fossin pròpies (Young man's blues, de Mose Allison; Summertime blues, d'Eddie Cochran, o Shakin' all over, de Johnny Kidd & The Pirates) i una segona part íntegrament dedicada a Tommy. Quaranta-dos anys després, els directes dels Who del 1970 encara no els ha superat ningú.