L'edat daurada del mestre Bob Mould

No és exagerat qualificar Bob Mould com un dels personatges més influents del rock, alternatiu o no, dels últims trenta anys. Com a membre dels fonamentals Hüsker Dü (1979-1988), va provocar la transició del hardcore ortodox (Land speed record) a un ventall molt més ampli de possibilitats sonores (del doble i imprescindible Zen Arcade al també doble i final Warehouse: songs and stories) que va obrir les portes a grups com ara Pixies i Nirvana, un altre power trio, com Hüsker Dü. Entre el 1992 i el 1995, Mould va liderar Sugar, també un trio, que va debutar amb un altre disc de capçalera, Copper Blue, del qual aquest any s'ha celebrat el vintè aniversari amb una reedició ampliada i una gira en què Mould ha tocat íntegrament el disc de més èxit de la seva carrera.

En tot cas, Bob Mould, amb 52 anys, no viu només de les glòries passades i ha publicat un disc titulat Silver Age (Edat de plata), el desè de la seva carrera en solitari, iniciada poc després del final de Hüsker Dü amb Workbook (1989). Mould sempre ha exercit una llibertat creativa absoluta sobre els seus discos en solitari, amb alguna treballs acústics molt influenciats pel folk, i altres en què ha experimentat amb l'electrònica i ha provocant un cert desconcert en els seguidors de Hüsker Dü i Sugar. En aquesta Silver Age que sembla que fa referència a la seva maduresa, Bob Mould ha recuperat el format de trio elèctric, amb guitarra, baix i bateria com a elements fonamentals, per oferir una de les seves millors col·leccions de concerts dels últims anys. “Silver Age no és un viatge nostàlgic”, subratlla el full promocional del disc, publicat per la independent Merge Records, que també ha reeditat la discografia de Sugar.

“Vaig estar donant moltes voltes a la idea de fer un altre disc de pop agressiu, sobretot quan es va anar apropant l'aniversari del Copper Blue de Sugar. Però van ser realment els concerts que vaig fer el 2011 com a teloner dels Foo Fighters els que em vam fer pensar quan vaig començar a compondre les cançons d'aquest disc: «havia d'escriure una cançó de Sugar? O una cançó de Foo Fighters? O una de les meves pròpies cançons? I quina importància té, tot això?» Un cop em vaig treure aquest obstacle del davant, em vaig alliberar per passar-m'ho bé i gravar simplement un disc de rock.”

En els últims mesos, Bob Mould també ha publicat la seva autobiografia, See a little light: The trail of rage and melody, i actualment s'està portant a terme una campanya de micromecenatge per finançar la pel·lícula See a little light: A celebration of the music and legacy of Bob Mould, basada en el concert del 21 de novembre del 2011 al Walt Disney Concert Hall, de Los Angeles, on van actuar Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters), Ryan Adams, Britt Daniel (Spoon) i altres músics que reconeixen el mestratge de Mould. Acompanyat pel bateria Jon Wurster (Superchunk) i el baixista Jason Narducy, Bob Mould continua voltant pel món, amb una energia inesgotable: entre febrer i març tocarà als Estats Units i Austràlia.