L'AP-7 i l'eix, una font per als arqueòlegs

Menys però més

Mont­ser­rat Mataró i Susanna Man­zano, arqueòlogues del Ser­vei d'Arque­o­lo­gia i Pale­on­to­lo­gia dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya valo­ren molt posi­ti­va­ment la cam­pa­nya d'aquest any, perquè mal­grat que les grans infra­es­truc­tu­res han min­vat, l'acti­vi­tat arqueològica s'ha man­tin­gut un any més. Des­ta­quen com, tot i que el boom de la cons­trucció fa temps que ha dis­minuït –“i això es nota”–, per­sis­teix l'acti­vi­tat arqueològica a la demar­cació, man­tin­guda sobre­tot gràcies a les peti­tes inter­ven­ci­ons (amb la cor­res­po­nent auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva). Aques­tes inter­ven­ci­ons, remar­quen, “mal­grat que no són tan exten­ses com altres anys han estat molt fructíferes”.

Per totes dues exper­tes dels ser­veis ter­ri­to­ri­als, el prin­ci­pal motiu pel qual aques­tes xifres són òpti­mes és que encara hi ha algu­nes grans obres en curs que són les que més sol·lici­tuds gene­ren. Prin­ci­pal­ment, les dues grans infra­es­truc­tu­res con­ti­nuen sent l'ampli­ació del ter­cer i el quart car­ril de l'AP-7 i el des­do­bla­ment de l'eix trans­ver­sal, a les quals es podria afe­gir fins a cert punt la cons­trucció del TAV. I, d'entre aques­tes, men­tre l'ampli­ació de car­rils referma amb tro­ba­lles els jaci­ments ja exca­vats amb ante­ri­o­ri­tat, la cons­trucció dels nous enllaços tant a l'auto­pista com a l'eix és la prin­ci­pal font perquè apa­re­guin nous jaci­ments.

Per exem­ple, Mataró i Man­zano des­ta­quen, pel que fa a aques­tes exca­va­ci­ons pre­ven­ti­ves, els jaci­ments d'època ibèrica i baix medi­e­val dels Camps de Can Mas­sot (zona de For­nells), que amb el nou enllaç de car­re­te­res han permès des­co­brir sit­ges i mate­rial arqueològic prou interes­sant; o el jaci­ment dels Camps de Can Vidal (Vila­de­muls), amb la tro­ba­lla d'un forn i de sit­ges d'època ibe­ro­ro­mana, que tot just s'està exe­cu­tant aquests dies.

Arran de les obres públi­ques, un altre jaci­ment de pri­mer ordre seria el del Pla de Dalt de Sant Gre­gori, que con­ti­nua donant de si eines paleolítiques en un estat de con­ser­vació per­fecte. També emmar­cat en el període de la pre­història, l'any 2011 ha resul­tat prolífic al Camp dels Ninots, situat a Cal­des de Mala­ve­lla. D'ençà de l'any 2003, les suc­ces­si­ves cam­pa­nyes del jaci­ment no fan altre cosa que donar ale­gries als arqueòlegs. En aquest cas, una pro­moció urbanística ha donat peu a més tro­ba­lles espec­ta­cu­lars, com és el cas de res­tes de grans mamífers, com ja és cos­tum.

Més tom­bes a Empúries

Les últi­mes inter­ven­ci­ons arqueològiques pre­ven­ti­ves a Empúries, fetes amb motiu de la cons­trucció del futur cen­tre de recepció de visi­tants, han apor­tat dades impor­tants sobre els espais fune­ra­ris de la ciu­tat, tant d'època grega com d'impe­rial romana. Es tracta de dos nous con­junts d'enter­ra­ments que han apa­re­gut sepa­rats per una etapa en què aquesta àrea subur­bana va conèixer altres usos dife­rents.

Entre altres inter­ven­ci­ons, des­ta­quen les resul­tants de la nova pavi­men­tació de tres nuclis urbans (Ver­ges, Ullas­tret i Banyo­les), que han com­por­tat la des­co­berta de sòl antic, res­tes de mura­lla i fos­sat, que ofe­rei­xen un major conei­xe­ment de la urba­nit­zació antiga dels res­pec­tius muni­ci­pis. Sense anar més lluny, a la plaça del Mer­cat de Girona, també ha apa­re­gut recent­ment un des­ta­cat tros de la mura­lla del segle XVII que s'ha pogut docu­men­tar abans de tor­nar-la a fer sub­terrània per a la seva pro­tecció.

Clàssics de la recerca

Com en ante­ri­ors cam­pa­nyes, els grans jaci­ments que es tre­ba­llen per a la recerca con­ti­nuen sent la prin­ci­pal font d'estu­dis i tro­ba­lles. Tan sols per enu­me­rar-ne alguns que per alguna raó han des­ta­cat: Vilauba, on fa 26 anys que es tre­ba­lla; el poblat de Santa Creu de Rodes i Cap de Vol (Port de la Selva); Mas Cas­te­llar (Pontós); al poblat ibèric d'Ullas­tret, d'on han sor­git dos nous cra­nis encla­vats; el Cas­te­llot (Bol­vir), la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià), la Draga on han tro­bat l'arc més antic que es coneix o cas­tell de Mont­so­riu. Els clàssics mai no fallen.