Territori

no. som. tan. lluny

david marín

El jardí de l'Edith Schaar

Edith Schaar és una artista ale­ma­nya que viu en una casa taller petita i aco­lli­dora al poble de la Flo­resta, a les Gar­ri­gues. Té 87 anys. Cada dia es lleva a les 6 del matí i tre­ba­lla, lle­geix, escriu, tre­ba­lla una estona més i cuida el jardí, i torna a tre­ba­llar fins que són les dotze de la nit i se'n va a dor­mir. L'endemà con­ti­nua, amb la mateixa il·lusió per a cada pro­jecte que quan era una jove estu­di­ant d'art a Stutt­gart amb l'infor­ma­lista Willi Bau­meis­ter, el Joan Miró ale­many. Ja no pot anar en bici­cleta i per això ha con­ver­tit el vehi­cle en un objecte d'art, cobert de lla­nes i fils de colors com les arrels abra­cen una roca al bosc, amb ara­nyes de fil­ferro dau­rat fent vida entre els seus radis, expo­sat al seu jardí. El jardí de Schaar és un espai gai­rebé oníric on les peces d'art pre­nen les for­mes de la natu­ra­lesa i s'hi fusi­o­nen de manera lliure.

Aquests dies Edith Schaar exposa tapis­sos i pin­tu­res tèxtils al Cafè del Tea­tre de Lleida. Les seves cre­a­ci­ons són un cant a la natura, a la llum, al color i a l'expe­ri­men­tació tècnica i con­cep­tual. Uti­litza lla­nes i fils tenyits per ella mateixa a través de plan­tes natu­rals que cul­tiva al jardí, seguint les tècni­ques que va apren­dre dels pobles indígenes ame­ri­cans que va conèixer durant els anys que va viure al Bra­sil i als Estats Units.

Les cir­cumstàncies que han por­tat a les Gar­ri­gues a aquesta cre­a­dora cap­ti­va­dora, amiga de Günter Grass, amb obra expo­sada en ciu­tats com Ham­burg, Madrid i São Paulo, són tan espe­ci­als com la filo­so­fia que ins­pira la seva obra. Ella hi va arri­bar seguint el somni del seu amic Diet­her Rud­loff, filòsof i his­to­ri­a­dor de l'art. Rud­loff era un per­so­natge sin­gu­lar. Tenia nanisme, la seva salut era molt precària, i des del 1962 sabia pels met­ges que en qual­se­vol moment algun dels seus òrgans vitals dete­ri­o­rats dei­xa­ria de fun­ci­o­nar i mori­ria de manera sob­tada. Pot­ser això explica l'ímpetu amb què empre­nia els seus pro­jec­tes. L'últim: com­prar el cas­tell en runes de la Flo­resta, que havia cone­gut en una visita turística, i con­ver­tir-lo en un cen­tre de cul­tura lliure. Una Ítaca per a cre­a­dors. Eren els anys vui­tanta. El va res­tau­rar, s'hi va ins­tal·lar i va avi­sar els seus amics artis­tes. Entre ells, l'Edith. Ella hi va anar, encan­tada pel pai­satge, la llum i la filo­so­fia de lli­ber­tat cre­a­dora que hi va tro­bar. Però el seu amic va morir mesos després, al gener del 1989, i amb ell el pro­jecte d'art del cas­tell. Ara és un alberg muni­ci­pal.

Va ser l'única que es va que­dar al poble. Crea sense parar i cada dis­sabte ense­nya les seves tècni­ques a qui les vul­gui apren­dre. Del seu mes­tratge n'ha sor­git un petit nucli d'artis­tes de Ponent: el Labe­rint Blau.

L'illa verda
El somni de Schaar és veure el seu jardí, que ella anomena l'Illa Verda i que està habitat en feliç veïnatge per les seves plantes i les creacions, ocupat algun dia d'artistes que treballen en llibertat total i en harmonia amb la natura. Prepara una fundació que gestioni el projecte quan ella no hi sigui, i que vol que giri al voltant de l'art social, l'art per a tothom, com el que somiava el seu amic Diether Rudloff per al seu castell de la Floresta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.