Sense mirar la firma

Si l'art és una teràpia, un cas clínic o una malal­tia, quan els gale­ris­tes es fan una revisió mèdica anual, de ben segur, quan pas­sen pels raigs X, la radi­o­gra­fia que en surt de la seva estruc­tura interna és la d'un col·lec­ci­o­nista. Ale­jan­dro Sales (Gale­ria Ale­jan­dro Sales, car­rer Julián Romea, 16, Bar­ce­lona) neix a l'art com a col·lec­ci­o­nista, es troba en els seus gens. De ben jove es llança a una passió que el por­tarà a crear una gale­ria, per damunt de dedi­car-se orto­do­xa­ment als seus estu­dis de dret i eco­no­mia. En aquest recor­re­gut el mou un ins­tint que encara ara el fa dife­ren­ciar entre com­pra­dor i col·lec­ci­o­nista. “La crisi ens ha afec­tat espe­ci­al­ment perquè teníem més com­pra­dors que col·lec­ci­o­nis­tes i els com­pra­dors es mouen per modes”, explica Sales, que durant anys ha apli­cat un mètode per com­prar com a col·lec­ci­o­nista: “Quan anava a fires com ara a Basi­lea, fixava el meu pres­su­post, ales­ho­res vol­tava, selec­ci­o­nava l'obra i com­prava sense saber el nom dels artis­tes.”

Com a gale­rista aplica el seu espe­rit de col·lec­ci­o­nista. Estilísti­ca­ment la seva gale­ria ha tin­gut una tra­jectòria de cri­teri ampli. L'interessa la pin­tura, el dibuix i l'escul­tura i pensa que deter­mi­nats for­mats com el vídeo no tenen perquè tro­bar-se a les gale­ries. “No tot el que sigui art ha d'estar comer­ci­a­lit­zat, per a això ja hi ha els museus.”

A Sales no li agrada el plan­te­ja­ment dels museus d'art con­tem­po­rani, inclòs el Macba. “Han de ser cen­tres d'art. Penso, tot i que sem­pre va bé ven­dre a ins­ti­tu­ci­ons, que l'art con­tem­po­rani hau­ria d'ali­men­tar-se dels col·lec­ci­o­nis­tes.” I afe­geix: “No hi ha mira­des per­so­nals. El Macba hau­ria de cen­trar-se pri­mer en Bar­ce­lona, després en Cata­lu­nya, en Espa­nya, en Europa i, final­ment, en tot el món.” Sales rei­vin­dica el gran ven­tall estilístic que repre­sen­ten les gale­ries enfront l'uni­for­mi­tat que ha por­tat la glo­ba­lit­zació als museus d'art con­tem­po­rani. “Viat­ges al Bra­sil, te'n vas a Berlín, fas un tomb per Bar­ce­lona i arreu et tro­bes amb els matei­xos artis­tes. És això el que m'enerva. L'art ha de ser un ven­tall ampli d'opci­ons i que cadascú trobi la seva iden­ti­fi­cació.” I aquest plan­te­ja­ment és el que vol apli­car al dia a dia de la seva sala. “Els gale­ris­tes no ens hem de rein­ven­tar, sinó ser fidels a una manera de fer i expres­sar el que ens interessa.”