Música

concert

valèria gaillard

Rencontres musicals d'alt voltatge emocional

El mestre Lawrence Foster torna a Barcelona a dirigir l'OBC amb un programa de luxe que compta amb la jove violoncel·lista nord-americana Alisa Weilerstein, artista resident de l'Auditori, i figura imprescindible del panorama musical actual, una intèrpret lluminosa que ha sabut trobar la seva pròpia veu al marge del mite de Jacqueline du Pré, amb qui sovint se la compara per la seva força expressiva i generositat

Un dels esquers del pro­grama número 12 de la tem­po­rada de l'OBC d'aquest cap de set­mana és el retorn del mes­tre Law­rence Fos­ter, que torna a diri­gir l'orques­tra després de la seva dar­rera actu­ació en la tem­po­rada 2004/05. «He tro­bat l'orques­tra en gran forma, molt atenta, i sento un gran plaer de retro­bar-me amb músics que ja conei­xia i amb d'altres de nous», comen­tava el direc­tor aquesta set­mana a Bar­ce­lona. Fos­ter va ser el titu­lar de l'OBC del 1996 fins al 2002, un període con­si­de­rat dels més interes­sants i rics de la for­mació. Va ser gràcies a una pro­mesa del direc­tor nord ame­ricà que l'orques­tra va acon­se­guir anar de gira pels Estats Units el 2001 i tocar en el Car­ne­gie Hall de Nova York. «Fran­ca­ment estic molt emo­ci­o­nat perquè la meva impli­cació amb l'orques­tra ha estat molt forta i guardo molt bons records: estic molt orgullós del que vam fer aquí».

El mes­tre, actual titu­lar de l'Orques­tra Gul­benkian de Lis­boa i de l'Òpera i Orques­tra Naci­o­nal de Mont­pe­ller, recorda no només la seva relació amb els músics, sinó també amb Cata­lu­nya: «Goso dir que durant molt de temps vaig diri­gir més com­po­si­tors cata­lans que els matei­xos cata­lans. He diri­git Mont­sal­vatge i Robert Ger­hard als Estats Units, Berlín, a França, en defi­ni­tiva, arreu del món».

El pro­grama d'aquest cap de set­mana està pre­sen­tat dins el nou cir­cuit Retrats d'Artis­tes, una nova for­mula de tre­ball amb els cinc prin­ci­pals solis­tes des­ta­cats de l'OBC, i que per­met escol­tar-los en dife­rents for­mats i regis­tres. En aquest cas, hem de comp­tar amb un altre dels grans esquers del pro­grama: el talent de la jove vio­lon­cel·lista nord ame­ri­cana Alisa Wei­lers­tein, artista resi­dent de l'Audi­tori, i que manté una llarga relació amb el mes­tre Fos­ter. «Va fer els seus debuts euro­peus aquí a Bar­ce­lona, al Palau de la Música Cata­lana [novem­bre del 1998], amb mi tocant aquest con­cert de Dvo­rak, ales­ho­res era una ado­les­cent.»

A l'Audi­tori es podrà esco­lar un pro­grama que, en parau­les de Fos­ter, que el va pro­po­sar, «fun­ci­ona sol»: Des­in­te­gració mor­fològica de la Xacona de Bach, de Xavier Mont­sal­vatge, el Con­cert per a vio­lon­cel i orques­tra de Dvorák i la Sim­fo­nia núm. 4 de Brahms. «Serà el pri­mer cop que toqui Mont­sal­vatge», con­fessa Wei­lers­tein. «És fantàstic poder com­bi­nar-lo amb una obra que m'és tan fami­liar com el con­cert de Dvo­rak». La vio­lon­cel·lista va començar a tocar aquest con­cert als 13 anys. «En una obra tan gran sem­pre des­co­brei­xes nous detalls d'estruc­tura, fra­ses, emo­ci­ons... Per a mi és com una òpera i cal seguir un argu­ment i les peripècies de l'heroi fins a la seva mort. Com a intèrpret demana tota classe d'emo­ci­ons».

Fos­ter no dubta: «Wei­lers­tein és la vio­lon­cel·lista més impor­tant avui dia, adoro aquesta dona i la conec d'ençà que tenia 13 anys, quan va audi­ci­o­nar per a mi tocant Dvorák recol­zada con­tra la paret perquè no hi havia ni una cadira, increïble».

Wei­lers­tein (Roc­hes­ter, Nova York, 1982) s'ha impo­sat mal­grat la seva edat com una de les intèrprets més fas­ci­nants del vio­lon­cel. Se la com­para amb­Jac­que­line du Pré, a qui per­so­nal­ment con­si­dera la seva «deessa», així com la seva gra­vació del mític con­cert Elgar «la Bíblia». Quan tenia 28 anys va conèixer Baren­boim, direc­tor d'orques­tra i exma­rit de Du Pre, i va gra­var amb ell el con­cert, que el direc­tor fins ales­ho­res només havia tocat en una ocasió amb Yo-Yo Ma. A l'Audi­tori, on va venir el 2000 amb López Cobos, afron­tarà un altre repte del reper­tori cel·lístic com és el Con­cert per a vio­lon­cel de Dvorák, un cant d'enyor a la seva terra, Bohèmia, escrit el 1895 des de Nova York. Està con­si­de­rat un dels més emo­tius per a aquest ins­tru­ment. El segon movi­ment, l'Adag­gio, està ins­pi­rat en la seva cançó Lasst mich allain, la pre­fe­rida de la seva cunyada –i antic amor platònic– Jose­fina Cermáková. ».

elgar cello concerto
Interpretació: Alisa Weilerstein Staatskapelle Berlin Daniel Barenboim Gènere: Clàssica Segell:Decca
Infant prodigi
El cas d'Alisa Weilerstein és d'aquells que deixen amb la bocabadada: va començar a tocar als 4 anys i va debutar als 13 amb l'orquestra de Cleveland tocant les Variacions Rococo, de Txaikovski


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.