L'artista i l'art

No hi ha art si no hi ha artista. Precisem, plantem-nos davant d'una aurora boreal; un quedarà admirat davant d'aquella meravella natural, un altre voldrà iniciar tot seguit estudis i reflexions sobre aquell fenomen físic, un tercer ni s'adonarà del que té al davant, un quart pensarà: “Caram!, si sóc espavilat organitzaré un seguit de viatges per veure aquest espectacle natural i, si hi incloc la gastronomia de l'indret o la que m'inventi, podré guanyar molts diners.” Però un cinquè quedarà bocabadat i sentirà tal impressió davant d'aquell fet que voldrà retenir-lo exclusivament per a ell, fer-se'l seu, transcriure'l en mots, sons o plàsticament: congelar l'emoció inicial sentida pregonament. Qui té capacitat per assolir-ho i realitzar-ho, aquest és l'artista. L'obra que en sorgeixi serà una obra d'art: recollirà, en les formes sota les quals es mostri, l'impacte emocional experimentat en un moment donat davant un fet que era present a tothom, i que cadascú va retenir a la seva manera, però que només l'artista va convertir en vivència transcrita, configurada i, tanmateix, transferible emocionalment. Ni titulacions acadèmiques ni certificats d'habilitat atorguen aquest estatus, sinó que és artista aquell que en el seu fur intern troba la manera de transferir en un suport extern sensacions, sentiments i emocions experimentats, i assoleix expressar-los, concretar exteriorment, sota formes capaces de vehicular vivències, que autentifiquen i donen cos al que en diem obra d'art: uns muntatges esdevinguts reguitzell de mots o sons, imatges, relats sensibles. Tanmateix, l'artista sent que ho crea.