cultura

biografia

Un llibre recorda la primera regidora de Palafrugell

L'arxivera Concepció Saurí alterna narració i documentació en la primera biografia de l'activista i membre de l'Ajuntament entre 1936 i 1939 Àngela Clos, que va morir oblidada a l'exili veneçolà

En una de les poques foto­gra­fies que se'n con­ser­ven, Àngela Clos Bat­lle (Can­ta­llops, 1897-Cara­cas, 1988) hi surt amb el davan­tal posat, les mans a l'esquena, més aviat seri­osa, pot­ser incòmoda, amb pressa per tor­nar a la feina, en un marge dis­cret de la imatge. És una foto­gra­fia de grup, sobre­tot dones i nens, feta davant una casa de Saint Cosme de Vair, al País del Loira, a prin­ci­pis de 1939. No som­riu. No en tenia motius: el seu home, saba­ter d'ofici, havia mort al front de Madrid, i aca­bava de car­re­te­jar sola els dos fills pels camins embos­cats de la fron­tera.

L'arxi­vera Con­cepció Saurí (1957) va començar a interes­sar-se en aquesta dona tos­suda i valenta quan encara estu­di­ava història a la facul­tat, men­tre con­sul­tava les actes de l'Ajun­ta­ment de Pala­fru­gell del temps de la guerra per a un tre­ball d'uni­ver­si­tat. Entre els nome­na­ments dels nous con­se­llers del 17 d'octu­bre de 1936, va des­co­brir-hi el seu nom, Àngela Clos, en repre­sen­tació del Sin­di­cat Únic d'Ofi­cis Varis, afi­liat a la CNT. En la mateixa sessió, consta que va incor­po­rar-se a la comissió de Sani­tat i Assistència Social, la mateixa que Fre­de­rica Mont­seny ocu­pa­ria al cap de poc al govern esta­tal. Més enda­vant, for­ma­ria part de la comissió de Cul­tura, des d'on impul­sa­ria la cre­ació d'una bibli­o­teca pública al muni­cipi. Era la pri­mera vegada que una dona ocu­pava un càrrec dins l'Ajun­ta­ment, i l'alcalde, el repu­blicà, Ramir Deu­lo­feu, va voler dei­xar-ne constància a l'acta amb una feli­ci­tació expressa. A par­tir d'aquí, la pista es dilu­eix: poques dades docu­men­tals més es con­ser­ven d'una dona que, exi­li­ada a França, va aca­bar embar­cant-se cap a Veneçuela. Però Con­cepció Saurí, arxi­vera muni­ci­pal de Pala­fru­gell, va per­se­ve­rar i, seguint-li el ras­tre a través d'aquells que la van arri­bar a conèixer i de les actes muni­ci­pals ha aca­bat recons­truint la seva peripècia vital a la bio­gra­fia Àngela Clos Bat­lle. La pri­mera regi­dora, publi­cada per l'Asso­ci­ació de Suport a la Dona de Pala­fru­gell, amb un pròleg de l'estu­di­osa Mary Nash i un arti­cle d'un com­pany del camí de l'exili, Jaume Guasch, dins la col·lecció “Dones amb Nom Propi”. No és però, una bio­gra­fia a l'ús. Saurí va reve­lant al lec­tor els detalls sobre la vida de l'acti­vista sin­di­cal a mesura que ella mateixa els va des­co­brint, i relat i història s'entre­lla­cen amb eficàcia i fins i tot intriga per treure de l'oblit una dona obs­ti­nada i culta que, durant una visita al front d'Aragó l'any 1938, va dema­nar que la relle­ves­sin a la tri­buna des d'on havia d'aren­gar la tropa perquè aca­bava de saber que el seu home havia mort en com­bat.

Nas­cuda a Can­ta­llops, de família pagesa, el 1904 es va tras­lla­dar a Agu­llana, on de jove va tre­ba­llar en la indústria surera, igual que a Pala­fru­gell, on va esta­blir-se el 1926. Aviat es va impli­car en els movi­ments sin­di­cals, i no era rar sen­tir-la dis­cur­se­jar a l'Ate­neu dels anar­quis­tes. Amb la guerra per­duda, va pas­sar la fron­tera, i els seus conei­xe­ments de francès van con­ver­tir-la en l'orga­nit­za­dora del grup de refu­gi­ats de Saint Cosme de Vair, on va tre­ba­llar en una fàbrica de peces de cotxe i avi­ons abans de par­tir cap a Veneçuela, on va menar una vida dis­creta, allu­nyada de tota acti­vi­tat política, fins a la seva mort. El lli­bre el pre­sen­ta­ran el dia 23 de març al Museu de l'Exili de la Jon­quera, i a l'abril, també a la Bis­bal.

LA DATA

17.10.36
és el dia
que es va formalitzar en l'acta del ple el nomenament d'Àngela Clos com a regidora. Ho seria fins al 1939


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.