Torna el teatre de resistència

S'han acabat les vaques grasses i les opulentes partides pressupostàries municipals que alimentaven espectacles, festes, festivals i programacions teatrals fins i tot en la capital comarcal més recòndita. Aquesta és la mala notícia. La bona? Que ni així el teatre no s'ha acabat. Al contrari. Alguns fins i tot en fan de la necessitat virtut: “Torna el teatre de resistència que vam conèixer als anys setanta”, proclama Jaume Jovells, director de Teatre de Butxaca de Mollerussa.

El seu cas és un bon exemple de les noves estratègies dels petits grups repartits pel territori i que es mouen entre l'amateurisme i el rigor de llançar propostes estables amb esperit professional. Ara ha engegat una interessant experiència de teatre de petit format i escàs pressupost que volta per la comarca del Pla d'Urgell. Amb el títol de Cua d'estiu, Teatre de Butxaca va oferir un cicle de quatre espectacles de teatre, música i poesia fent servir cases i patis particulars d'alguns pobles. Entrada lliure, suport militant de qui cedeix l'espai i potser invita a sopar els actors i una cassola al final de cada sessió perquè cada assistent hi posi els diners que voluntàriament cregui que ha de posar per al sosteniment dels artistes i de l'espectacle.

“És l'Olla de la Resistència, una fórmula que vaig viure quan començàvem i que ara està tornant, segurament a causa de les circumstàncies: petit format, sales petites, la col·laboració de la gent i dels propis actors”, explica Jovells. De moment, han començat buscant patis i eres de cases i masies. Hi ha d'altres exemples al llarg del país. Alguns d'urbans: Nòmades, de la companyia Solitària, que s'ha pogut veure a la terrassa d'un antic àtic del barri del Carmel de Barcelona i en una casa rural de Tiana.

L'experiència l'han anat repetint al llarg de la temporada, amb la Cuejada de tardor, la Cuejada d'hivern, un particular Conte de Nadal i ja preparen la Cuejada de primavera, amb una obra que s'adreçarà al públic familiar. El plat fort serà, però, el cicle de Cua d'estiu, al voltant del qual ja estan començant a pensar algunes noves propostes. Diners no n'hi ha. Però la imaginació, la vocació i les ganes hi posen la resta.