Joan Trayter: passió pel so

Sebastià Roig ha escrit la biografia del creador de Music Lan

«Fa dos anys que tre­ba­llava en aquest lli­bre. He fet molta feina d'heme­ro­teca, que crec que és impor­tant per si algú deci­deix recons­truir en una expo­sició o un lli­bre la història del rock dels anys vui­tanta i els noranta a l'Alt Empordà, però també a Girona i a Bar­ce­lona», diu el peri­o­dista i escrip­tor empor­danès Sebastià Roig, que ha con­ver­tit un lli­bre d'encàrrec com ara Joan Tray­ter Mali­rach. Un geni del so (Brau Edi­ci­ons) en un tre­ball molt per­so­nal. «He tin­gut la sort que el pare d'en Joan és un home que guarda tot el que té a veure amb el seu fill. També he pogut par­lar amb molta gent que for­mava part de les dife­rents colles d'en Joan: els amics del col·legi, els de l'ins­ti­tut, els dels pri­mers grups de tecno que va mun­tar en una època en què aquest estil no estava gaire ben vist; també els seus com­panys a la uni­ver­si­tat, tant de la seva època d'alumne com quan va exer­cir la docència.»

I evi­dent­ment, hi ha molts tes­ti­mo­nis de músics: d'aquells amb els quals Tray­ter va com­par­tir pro­jec­tes com ara el grup Dígit Arts, abans que en Joan des­cobrís que a ell no li interes­sava tant expo­sar-se públi­ca­ment com a artista a dalt d'un esce­nari com tre­ba­llar en la gra­vació de dis­cos en la inti­mi­tat de l'estudi. En tot cas, Roig està con­vençut que Dígit Arts, grup a par­tir del qual van sor­tir músics i engi­nyers de so pro­fes­si­o­nals, va ser una impres­si­o­nant can­tera per a l'escena musi­cal empor­da­nesa. «Sense aquells músics, i el suport de les emis­so­res de ràdio de la comarca, avui pro­ba­ble­ment no tindríem un fes­ti­val com ara l'Acústica.»

Roig defi­neix Tray­ter com un engi­nyer i pro­duc­tor «super­do­tat musi­cal­ment i amb una hiper­sen­si­bi­li­tat que acon­se­guia treure el millor dels artis­tes». Amb el seu soci i amic Jordi Solé –«Més pau­sat que ell i, en certa manera, el seu con­trapés»– van mun­tar Music Lan, un estudi situat en un entorn rural, equi­pat amb les últi­mes tec­no­lo­gies que tant apas­si­o­na­ven Tray­ter. «Durant tres anys no van parar de gra­var dis­cos, sense inter­rup­ci­ons entre un i l'altre, amb un grau d'impli­cació enorme: de vega­des en Joan es pre­o­cu­pava més pel disc que el propi artista». Tot això fins la seva mort sob­tada, a 31 anys, que va dei­xar un «gran sen­ti­ment d'incre­du­li­tat» al seu entorn.

Sebastià Roig també ha par­lat sobre Joan Tray­ter amb molts músics que van gra­var a Music Lan («Tots em van dir que sí, si era per par­lar d'en Joan») com ara Bun­bury, Lluís Llach, Jofre Bar­dagí, Quimi Por­tet, Manolo García, Quim Man­dado, Pau Donés, Albert Pla, etc. Aques­tes entre­vis­tes estan gra­va­des en el DVD que acom­pa­nya el lli­bre, en un repor­tatge d'una hora com­ple­men­tat amb un recull de les caràtules de tots els dis­cos gra­vats a Music Lan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.