Kidman com a víctima del mal gust

Després d'una pel·lícula tan exces­siva i histèrica com Pre­ci­ous, dei­xant de banda el seu èxit comer­cial, Lee Dani­els sem­bla haver vol­gut jugar a escan­da­lit­zar amb The Paper­boy, adap­tació de la novel·la homònima de Peter Dex­ter ins­pi­rada en un succés real esde­vin­gut a Flo­rida a finals dels anys 1960: un home vio­lent (John Cusack) és acu­sat d'un assas­si­nat; no hi ha pro­ves con­clo­ents, però tot­hom el con­si­dera cul­pa­ble, excepte una dona fogosa i excèntrica que demana a uns peri­o­dis­tes que inves­ti­guin el cas. El film, però, fa menys atenció al cas que al sexe, sobre­tot a propòsit de la nina gra­na­deta i ardent que inter­preta Nicole Kid­man, amb la vana pre­tensió d'escan­da­lit­zar o almenys de sor­pren­dre.

Els resul­tats són més aviat ridículs i, en tot cas, d'un gust dubtós, exem­pli­fi­cat amb les cames ober­tes de Kid­man al final d'una relació sexual amb Cusack sense que, sepa­rats forçosa­ment en una tro­bada a la presó, hagin man­tin­gut con­tacte físic. La pel·lícula juga al trash i, per tant, a bru­te­jar, però, sense un bri de poètica, és la seva mirada sobre els éssers i els seus actes que és bruta. Es reflec­teix en altres moments sexu­als, com ara quan Cusack i Kid­man, que acaba sent una víctima del mal gust de Dani­els, fan l'amor de manera sal­vatge damunt d'una ren­ta­dora o quan la dona, per alleu­ge­rir-li el dolor per una picada de medusa, fa pipí sobre el noi del títol que repar­teix dia­ris i que, en fi, se sent fas­ci­nat per aquest per­so­natge femení que s'escriu amb con­dem­nats del cor­re­dor de la mort. Per cert, que el noi (Zac Efron) passa bona part de la pel·lícula en calçotets. Aquesta estètica gai pot con­vi­dar a plan­te­jar-se: què hau­ria fet Almodóvar si hagués adap­tat la novel·la de Dex­ter que va temp­tar-lo durant un temps?