David Campos,. ENTREVISTA
coreògraf i director. J.B
“No sé per què no s'ha reproduït l'exemple de Terrassa amb la dansa en altres llocs”
És un entusiasta, que ha comprovat, que ha de centrar la seva activitat artística, en un espai viable que sigui compensat. La clàssica autòctona segueix patint el mal d'ull institucional.
Plega la companyia. Continua l'escola activa?
Sempre han estat associades però han actuat independentment. L'escola funciona ara millor que mai perquè hi ha el mateix nombre d'alumnes, però els que hi ha estan molt més motivats. Amb la crisi, es trien molt més les activitats de després de l'escola i vénen els que de debò els agrada ballar.
Es considera un damnificat per l'acusació de corrupció a l'ara exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz?
L'alcalde sempre va ser el nostre principal defensor. Acollir-nos com a companyia de dansa clàssica el desmarcava de la resta d'ajuntaments. Quan van aparèixer totes les acusacions, ens va sorprendre perquè amb la nostra gestió sempre va ser molt estricte. Cap aportació se saltava cap tràmit. És cert que amb el canvi es va voler distanciar d'allò en què Muñoz s'havia significat. Però ja teníem la crisi a sobre. Muñoz, dins de l'Ajuntament, no tenia tothom a favor, com s'ha vist.
Sempre diuen que hi ha públic per a la clàssica a Catalunya. No és suficient el taquillatge per sobreviure?
Potser sí amb el temps. Ara vivim un sistema caduc, tot depèn de les subvencions. Les sales també. I se les premia més si varien les companyies que acullen. És indiferent que la companyia que ja té un públic presenti títol nou cada any. S'ha de donar joc a tots. També és veritat que nosaltres defensem una estructura laboral. I a tot el món cal un suport, públic o privat, a part del taquillatge. També és cert que fora de Barcelona, no es paga un preu raonable; molts cops s'entra de franc. Nosaltres aconseguíem amb dificultat cobrar 25 euros.
S'acomiaden a Terrassa. És un oasi per a la dansa clàssica a Catalunya.
Ens va costar molt accedir al cartell de Terrassa. Durant quasi 30 anys s'ha fet una programació de dansa. El públic està molt ben tractat. És l'únic teatre al qual li importa la dansa clàssica de forma regular. No sé per què no s'ha reproduït en altres llocs.
Els últims títols remeten al clàssic. Calia assegurar públic?
Va ser una estratègia empresarial, sí. El públic està molt cremat del que no coneix. Nosaltres fem un títol conegut però donant-li un gir. Vam fer obres samb música nova de les quals estem molt satisfets però que, realment, no han tingut sortida.