Un profà molt espiritual

Imagino que, en els últims temps, Bigas Luna passava les hores mortes als aeroports amb un Ipad, però fa uns anys, l'entreteniment era crear obres d'art fetes amb tècnica mixta: color, dibuix i collage. Un tros de paper, cuiro o qualsevol cosa que arreplegués a les sales d'espera, als hotels o en els desplaçaments dels seus viatges. Algunes d'aquestes peces les utilitzava com a carta que enviava als seus familiars i amics. Solien ser cares de personatges una mica inversemblants, però que evocaven clarament un estat anímic.

L'any 1999 va exposar a la galeria Metropolitana de Barcelona un conjunt d'aquests quadres de petit format. Jo, que en la meva feina professional he intentat estar alerta davant la seducció de l'art, vaig picar i vaig comprar una peça que encara tinc penjada al menjador. Bigas Luna anomenava aquesta col·lecció Cares de l'anima, de les quals deia: “Hi ha en cada rostre un desig d'expressar l'anima que, tot i que no sé si realment existeix, és, per mi, el reflex de l'espiritualitat.” Bigas Luna, l'home de cinema inquietant i torbador reclamava l'espiritualitat fora del monopoli dels qui condemnaven la seva obra per profana i provocadora.