Intolerable discriminació de l'espanyol

Ara que el govern de José Ramón Bauzá, a les Illes Balears ha anunciat que els llibres de text del proper curs estaran escrits en 'balear' (sic), s'obrin dos interrogants de la màxima importància.

El primer seria (per dir-ho tècnicament) què collons és això del 'balear'? He sentit persones de les illes referir-se a la llegua que parlen com a 'mallorquí', 'menorquí' o 'eivissenc', de la mateixa manera que jo ho faig, utilitzant la denominació 'valencià'. Cap problema amb això. És el mateix que fa gent d'altres contrades quan anomenen la seua parla 'andalús' o 'murcià', per posar-ne dos exemples.

'Balear', en canvi no és res de conegut. La parla de Mallorca pot distar tant de la d'Eivissa, com de la de Girona, i el parlar de Formentera pot resultar més semblant a algunes variants comarcals valencianes que no al mallorquí. Quin de tots serà el 'balear'? A banda de l'article salat, quines altres característiques tindrà? Fonèticament, serà com la parla de Sóller? Com la de Maó? o com la de Sant Ferran, a Formentera? Caldrà dir 'tassó' com diuen a Mallorca o 'got' com fan a Eivissa?

La segona qüestió és el greuge inacceptable que es generarà respecte d'habitants d'uns altres llocs del mateix estat (el que paguem entre tots, si bé no tots el paguem per igual). Per quins set sous els infants d'Àguilas (Múrcia) no podran accedir a llibres de text en la seua pròpia variant dialectal, que —a més de ser diferent de l'espanyol estàndard— també ho és del parlar de la ciutat de Múrcia. Com és que la gent de Plasència o la de Càdis no podran gaudir de llibres en les seues riques variants dialectals?

Com és que només els ciutadans balears tindran dret a ser educats en la seua variant dialectal, i tots les altres persones que —de grat o per força— tenen passaport espanyol no podran accedir a un privilegi similar. No és això una discriminació intolerable i —molt probablement— anticonstitucional?

I les persones immigrades que procedeixen de països americans, no tindran dret a rebre l'educació en les seues varietats pròpies? Basta veure una pel·lícula mexicana per a comprovar que les diferències són més que notables, amb l'espanyol estàndard de —posem per cas— la TVE. Els fills de famílies mexicanes, colombianes o equatorianes no podran educar-se en mexicà, colombià i equatorià? No havíem quedat que els drets lingüístics són de les persones i no dels territoris? O això només és vàlid quan aprofita per a liquidar el català, l'èuscar o el gallec?

El senyor Bauzá faria bé de repensar-s'ho bé. És dubtós que un aguerrit nacionalista espanyol com ell tinga la voluntat d'introduir desigualtats tan notòries entre uns i altres ciutadans espanyols. O és que quan es tracta d'exterminar “la llengua cooficial que no és el castellà”, tot s'hi val?

Podríem pensar que aquesta nova atzagaiada del PP balear és el cas més brutal d'analfabetisme que hom pot trobar en un govern europeu. Estic convençut, però, que no és així. Els individus que han perpetrat aquesta maniobra no són ignorants. Són, senzillament, els exemples més evidents de supremacisme dèspota que s'han conegut en Europa des de 1945.