Xeic! batega ara més fort

El grup ebrenc Xeic! ha publi­cat el seu quart disc, Batecs, sub­ti­tu­lat Tretze batecs, tretze moments per viure –tretze són les cançons / batecs que conté–, una auto­e­dició amb Cre­a­tive Com­mons que el grup regala en for­mat digi­tal a través del seu web, www.​xeic.​cat. “Cre­iem molt en el directe i en el fet de poder ofe­rir regu­lar­ment un mate­rial reno­vat en els con­certs. Si rega­lem el disc és per arri­bar al màxim de gent pos­si­ble, fent-ne molta difusió a través de les xar­xes soci­als, que és un aspecte que tre­ba­llem força entre tots els mem­bres del grup, com una feina extra que ens anem repar­tint, al marge de la música, i que real­ment com­pensa”, diuen. L'estratègia fun­ci­ona: el disc ja s'ha des­car­re­gat uns quants milers de cops. Per als amants del disc com a objecte, han posat a la venda el CD, pre­sen­tat en un digi­pack de dis­seny acu­rat.

Xeic! ja ha superat la dècada d'existència. La seva música rei­vin­di­ca­tiva i fes­tiva s'ali­menta de l'ska, el reg­gae i el rock, però també deixa espai per a temes més acústics i tris­tos com ara Bibe­rons de com­bat, sobre la lleva del Biberó, que va mobi­lit­zar sol­dats molt joves al final de la Guerra Civil. Tot seguit, el disc es tanca amb Lo meu avi, que es va difon­dre prèvia­ment com a sin­gle, amb un vide­o­clip molt diver­tit. Ara, el seu nou sin­gle i vídeo és l'opti­mista Som­riu­res.

El disc, gra­vat a La Casa­mu­rada de Banye­res del Penedès per Jesús Rovira (Lax'n'Busto) i produït per Triku, pro­duc­tor habi­tual de Beta­garri, inclou col·labo­ra­dors tan sin­gu­lars com ara l'escrip­tor Màrius Serra, que ha apor­tat el text i la veu a Tor­na­rem, “una cançó rei­vin­di­ca­tiva en defensa del país i con­tra els atacs a la llen­gua”; i el can­tau­tor Miquel del Roig, poc amic d'aquest tipus de col·labo­ra­ci­ons, que posa veus a la cançó Agafa'm un. Iñaki Ortiz de Villalba, can­tant de Beta­garri, també col·labora en el tema Batecs.

Xeic! obre amb Batecs una nova etapa, amb la incor­po­ració del can­tant Aitor Cugat –ara ja són onze músics– i amb una ober­tura de la seva visió del món com a grup: “Abans les cançons esta­ven més cen­tra­des en la zona de la Ribera d'Ebre i tenien gene­ral­ment una temàtica rural. Ara trac­tem de temes més gene­rals, de país, i l'accent ebrenc no és tan mar­cat com abans.”