Amela debuta en novel·la amb la història desconeguda dels càtars a Morella
El periodista publica “El càtar imperfecte” recrea la vida de Guillem de Belibasta, refugiat a la capital dels Ports, després de fugir de la presó de Carcassona
El periodista Víctor Amela ha debutat en la novel·la amb “El càtar imperfecte”, en la qual, aprofundint en les seues arrels familiars, narra la desconeguda història dels càtars a Morella, als confins de la Corona d'Aragó durant el segle XIV.
L'autor ha volgut presentar hui la novel·la en alguns dels espais històrics de Morella en els quals transcorre la història de “El càtar imperfecte” (Ediciones B), entre ells la placeta dels Tarascons, que deu el seu nom a Tarascon sud Arieja, d'on procedien els càtars que fugien de la Inquisició.
La novel·la, ha explicat l'autor, sorgeix d'un anècdota que ell mateix va viure a Forcall, la població del seu pare, on, en el transcurs d'unes obres a la casa familiar, els operaris, en enderrocar la paret, van trobar un carreu molt llaurat, amb dues figures esculpides, dos coloms besant-se, i un punyal de tall corb amb la inscripció en el full: “Soch com cal, cuan pincho fai mal” (en català antic).
El mateix Amela assenyala: “No vaig saber llavors donar-los un significat al punyal i la pedra que obrin i tanquen la narració, però en narrar les peripècies dels últims càtars, aquests dos objectes, han cobrat sentit i han reclamat el seu lloc en la història”.
Guillem Belibasta
Amela situa l'inici de la trama de la novel·la el 1314, “en un moment de repoblació anys després de la conquesta per part de Jaume I, quan està documentat que allà arriba Guillem Belibasta, un perfecte càtar, que aconsegueix escapar-se de la presó de Carcassona, on havia estat empresonat per matar el pastor que havia delatat la seua família”. Una delació similar patirà el mateix Belibasta a la seua carn i acabarà executat a Carcassona.
Amela ha pogut accedir a la traducció que un historiador francés va fer del procés dirigit per l'inquisidor Jacques Fournier, que acabarà sent el papa Benet XII, i que es conserva als arxius vaticans.
A més, va buscar tota la documentació sobre la Morella de llavors, quant als costums, els oficis que s'hi practicaven, la visita que hi va fer el rei Jaume II o el bisbe de Tortosa.
Amela, que hui ha estat rebut per la corporació local i els morellans amb orgull i amb l'esperança que la novel·la permetrà dinamitzar el turisme a la zona, ha assegurat que “l'obra ha permés descobrir a la població que al segle XIV s'hi havia instal·lat una comunitat càtara entre 1314 i 1321”, que el periodista barceloní pensa que estava formada per una vintena, repartits entre Morella i la població pròxima de Sant Mateu.
Aquella comunitat s'hauria instal·lat, segons planteja l'autor, a l'actual placeta dels Tarascons, que “té una geometria molt diferent de la resta del poble i similar a la de moltes poblacions del sud de França”. Belibasta s'hauria instal·lat a Morella i no a Sant Mateu, perquè aquesta segona població se situava al camí que venia de l'Arieja i el Rosselló cap a València, i, per tant, podia ser identificat per algun visitant.
Infància sensorial
A més de la documentació històrica, Amela va recórrer al “material sensorial” que va acumular en els mesos estivals que passava en la seua infància a Forcall, que es troba a 13 quilòmetres de Morella, on va néixer el seu avi, Víctor Amela, qui el 1914 va emigrar a Barcelona.
“En aquells estius de la infància vivia la meua pròpia edat mitjana, puix no hi havia aigua corrent i es feia la quallà (quallada) amb llet d'ovella, com es feia en aquella època”, ha rememorat.
“El càtar imperfecte” és també la història d'amor secreta entre Belibasta i Raimona, una relació de conveniència per no despertar sospites, que acabarà amb un efímer matrimoni secret entre Raimona i el deixeble del perfecte, Mauri.
Amela estableix la hipòtesi que el naixement secret d'aquell fill de Belibasta va poder produir-se en el santuari de la Balma, un lloc pròxim a Morella, “en un paral·lelisme amb la Balma de Marsella, on diu la tradició que Maria Magdalena va iniciar el llinatge de Jesucrist a Occitània”.