Pin i Soler apocalíptic
Jordi de Manuel guanya el Pin i Soler amb una novel·la de ciència-ficció, i Montserrat Camps s'endú el Vidal i Alcover per la traducció del grec del ‘Corpus hermeticum'
i la publicació
a Columna
Grigori Perelman és un matemàtic rus que l'any 2006 va renunciar al Premi del Mil·lenni, el més important en el camp de les matemàtiques, que està dotat amb un milió de dòlars. I l'escriptor barceloní Jordi de Manuel va pensar que aquest fet era un bon punt de partida per a la seva nova novel·la, Manperel, que ahir va rebre el premi Pin i Soler, el més ben dotat dels Ciutat de Tarragona, amb 21.000 euros i la publicació de l'obra a Columna, en català i també en la traducció al castellà.
El protagonista, Manperel, també és un matemàtic rus que prefereix renunciar al guardó merescut i instal·lar-se amb la seva mare i el seu fidel gos en una remota illa àrtica. Allà, el carter li porta una carta del seu pare seguida d'una sèrie de gravacions que l'ajudaran a comprendre per què ha estat escollit per desxifrar els grans enigmes de l'univers. I la seva decisió pot afectar tota la humanitat. Una novel·la de signe apocalíptic, “de ciència-ficció”, segons el seu autor, tot i que això ho diu amb la boca petita: “La literatura de gènere no està catalogada com a literatura de qualitat, i això és una pena, perquè vol dir que no està normalitzada”, va dir ahir al Teatre Metropol, poc abans de rebre el premi.
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor i doctor en ciències biològiques. Ha publicat una desena de novel·les i reculls de narracions, i el Pin i Soler és l'últim de molts altres reconeixements rebuts, entre els quals destaquen el premi El Lector de l'Odissea, el Ciutat de Mollerussa, el premi Pere Calders, el premi Manuel de Pedrolo i l'Ictineu. Ha conreat el gènere fantàstic i de ciència-ficció, i també la narrativa negra i és creador de la sèrie de novel·les protagonitzades per l'inspector Marc Sergiot. Avisa, però, que la seva nova novel·la “és molt diferent” dels seus treballs anteriors.
Durant la vetllada d'anit al Teatre Metropol també es van lliurar els altres dos guardons del cartell tarragoní: el premi Vidal i Alcover de traducció (13a edició), que va ser per a Montserrat Camps Gaset, també de Barcelona, pel projecte de traducció Hermes Trismegist. Escrits sagrats (Corpus hermeticum). I el premi Tinet de narrativa curta (16a edició), que va correspondre a Vicent Enric Belda, de Canals, a la comarca de la Costera (País Valencià), per l'obra titulada Vi bo.
Premi Vidal i Alcover
El premi Vidal i Alcover de traducció, l'únic d'aquestes característiques en català, el publicarà Edicions de 1984 i té el caràcter de premi beca. La guanyadora d'aquesta edició, Montserrat Camps, traduirà el Corpus hermeticum, un conjunt de 24 textos sagrats escrits en llengua grega (i una part en llatí) que contenen les principals creences de les tendències hermètiques: “No és una obra fàcil; és una obra filosòfica de la qual deriva l'adjectiu hermètic”, segons la traductora, que va afegir que es tracta d'una de les obres “que més han influït durant tota l'edat mitjana perquè ajunta creences egípcies amb la tradició del pensament grec, hereu del platonisme”. S'hi tracten temes com ara l'origen del món i la naturalesa d'allò diví. Montserrat Camps (Barcelona, 1958) és doctora en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i graduada en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Premi Tinet
Vicent Enric Belda (Agullent, la Vall d'Albaida, 1962), que fa dos anys ja va ser seleccionat per al Tinet, ha guanyat enguany la convocatòria amb Vi bo, un relat escrit amb tocs d'humor que gira a l'entorn “del vi consagrat”: “Està escrit en memòria del meu pare, que va patir la postguerra, i dels meus records com a escolanet, quan un dels reptes era entrar a la sagristia i tastar el vi”, va explicar l'autor.
La regidora de Cultura, Carme Crespo, va destacar “el bon estat” dels Ciutat de Tarragona: “Tots tres són autors amb una destacada trajectòria en els seus respectius camps, fet que avala la consolidació dels premis. A més de la qualitat, és destacable la quantitat de participants: 95 originals concorrien en el Pin i Soler; 15 en el Vidal i Alcover i 279 en el Tinet, quantitats que converteixen aquest cartell en un dels més participatius de les lletres catalanes”, segons Crespo.
La gala d'entrega de guardons es va acompanyar amb un concert de Joan Reig & Refugi, que van revisar el mític disc de Lluís Llach Viatge a Ítaca, de l'any 1975.