la contra

El Camp de Tarragona, fa 2.000 anys

Un estudi de l'«ager tarraconensis», o sigui, el territori que envoltava la ciutat romana de Tàrraco, ha permès revelar com era el paisatge, quanta gent hi vivia i quina xarxa viària tenia

Com era el paisatge de Tàrraco? Quanta gent hi vivia? Quines eren les vies de comunicació en l'època romana? I la flora i la fauna? Aquestes són algunes de les qüestions que s'han intentat revelar en l'estudi més important que s'ha fet mai sobre l'ager tarraconensis, o sigui, el territori que envoltava Tàrraco, la capital de la Hispània Citerior i una de les principals de l'imperi romà. De fet, Josep Guitart, codirector de l'estudi juntament amb Marta Prevosti, s'aventura a dir que, «tot i que és molt arriscat quantificar la població de l'època», es podrien situar en uns 70.000 els habitants de Tàrraco, «xifra que la situa demogràficament entre les més importants».

En aquella època, quan el territori no es dividia ni en comarques, ni en demarcacions, ni tan sols existia Catalunya, la ciutat era el marc de referència de la divisió administrativa. Tàrraco, la ciutat –centre administratiu, polític, econòmic i religiós–, tenia assignat un territori ampli, que s'estenia des de la vall baixa del Llobregat fins a l'Hospitalet de l'Infant. És una part d'aquest territori el que ara s'ha estudiat, gràcies a l'impuls de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb el patrocini d'Acesa. L'estudi ha permès determinar com s'articulava el territori de Tàrraco, quanta gent hi vivia, quines vies de comunicació hi havia o com era la fauna, la flora i la geologia d'aquest territori, el comprès al marge dret del riu Francolí, situat entre una part de l'actual comarca del Tarragonès, del Baix Camp i fins a Alcover, a l'Alt Camp. L'estudi afecta els termes municipals de setze localitzats d'aquestes tres comarques, on s'han catalogat uns 200 jaciments.

L'equip multidisciplinari que ha fet el treball ha recorregut 245 quilòmetres quadrats. S'ha pentinat pam a pam el terreny i això ha permès treure unes primeres conclusions. La primera, la que afecta el paisatge, és que en època romana, tot i l'increment dels cultius, «la relació entre les àrees de cultiu i els boscos es va mantenir sempre en nivells molt sostenibles, sense cap actuació d'agressivitat sobre el medi», segons Guitart, que indica que és gràcies a l'estudi de les columnes de pol·len que s'ha pogut obtenir una seqüència de l'evolució botànica del camp de Tarragona. «Els boscos seguien tenint una presència important, i no és fins al segle XVIII que comença la seva desaparició», afegeix el director de l'estudi.

Una altra de les conclusions és que el gran canvi en l'estructura del poblament va ser introduït pels romans en el període republicà, del segle II al segle I a C. Es va trencar dràsticament amb el tipus d'hàbitat dels ibers, estructurat en poblats encastellats a dalt de turons, i neix una nova estructuració que tenia la ciutat de Tàrraco al centre, envoltada de vil·les i hàbitats camperols dispersos per les planes fèrtils. La xarxa de camins i les divisions agràries dels camps també són obra dels romans. Com deia ahir Salvador Giner, president de l'IEC, «som fills de la nostra història, i si avui tenim un territori determinat és per les actuacions que hi han hagut abans».

L'evolució del paisatge i dels jaciments arqueològics s'ha acompanyat de l'estudi de l'epigrafia. I gràcies a l'epigrafia fins i tot es poden posar nom a alguns dels personatges de l'ager tarraconensis de l'època romana. Per exemple, el senador Q. Gargilius Macer Aufidianus, governador de la Hispania Citerior, que amb la seva esposa Apronia Iusta van ser propietaris d'una vil·la als afores de les ciutat. O Clàudia Atiliana, que va fer erigir un enorme mausoleu funerari pel seu marit, als terrenys de la seva propietat a Mas Marquès, a la Pobla de Mafumet.

Per tot plegat, l'estudi, que s'ha realitzat en els darrers quatre anys, permet restituir virtualment com era el Camp de Tarragona en l'època romana, amb una cartografia del poblament i amb mapes de diverses temàtiques. Ara tot es reunirà en un llibre, que s'editarà abans de final d'any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.