Nit i dia a la Fundació Palau
Perejaume maniobra ‘Nocturn Diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980' en el desè aniversari del llegat de Palau i Fabre
trossets d'un enorme trencadís
L'arrelament de Perejaume al poble que l'ha vist néixer, Sant Pol de Mar, no és cap secret. Sovint l'autor fa bandera de la riquesa artística que traspua dels seus carrers estrets i de les eixides de les cases blanques, i molts cops l'ha convertit en escenari de les seves creacions. Potser com un altre homenatge, potser, tal com reconeix ell mateix, “com a barreja poc ortodoxa d'autors”, dijous es va inaugurar a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac Nocturn Diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980, un primer tast de la celebració dels deu anys d'un equipament cultural que el mateix Josep Palau i Fabre va ajudar a construir. L'exposició fa una nova lectura i uneix per primer cop dues mostres que es van poder veure a Sant Pol els anys 1995 i 1996 i que recollien el llegat d'un moment en la història del poble d'intensa activitat artística al voltant de maneres molt diferents de veure el món.
D'una banda, tal com recorda Perejaume, l'arribada el 1911 de Nicolau Raurich a Sant Pol provocarà que un seguit d'artistes posin en pràctica la tècnica coneguda com la nit americana. “Pintaven el paisatge de dia i anaven tenyint de blau la tela per crear la sensació del nocturn”, assenyala.
Raurich, en les seves escapades artístiques per captar la bellesa dels racons contraposats de muntanya i mar del poble, comptarà amb dos companys d'excepció, Joaquim Pou i Benet Martorell. Paral·lelament a la relació amb Raurich, Pou i Martorell també beuran de l'experiència del dibuix que Miquel Campeny, el primer mestre del poble. L'obra de tots ells, d'una bellesa tan blava i etèria talment sorgida d'un somni, troba un espai en les parets de la Fundació Palau. “La màgia de les nits blaves captades a la tela té una semblança extraordinària amb la tècnica utilitzada amb la mateixa finalitat en algunes pel·lícules de l'incipient cinema de Segundo de Chomón”, comenta Perejaume, que afegeix també a la part nocturna una obra de Picasso de l'època blava.
I arriba el dia
Com a contraposició, o complement per a un equilibri estètic, la segona part de l'exposició emfatitza “una obra diürna i solellosa de la mà de l'arquitecte Ignasi Mas i el que fou el seu paleta i mestre d'obres, Joan Vila”. Precisament, la figura de Vila, que descobreix la seva passió pel dibuix un cop arribat a la vellesa –va iniciar-se amb 83 anys– i que deixarà una obra prolífica. “Va dibuixar cada dia durant deu anys amb llum natural, ran de finestra, des d'una sala del carrer Tobella”, rememora l'artista. Joan Vila, l'Avi Vila pels santpolencs, es convertirà en una figura tan coneguda com estimada.
Tant l'arquitecte com el seu mestre d'obres ocupen una part important de l'exposició, que es nodreix d'una banda de les cases que Mas va aixecar amb més imaginació que no pas bons materials, però que a dia d'avui, les que encara aguanten, són una part representativa del paisatge urbà del municipi. “Mas aixecava edificis que es pagaven amb aportació popular, com les escoles velles, i que omplia amb rajoles brillants que amagaven l'origen humil de les pedres”, comenta. Pel que fa als dibuixos de l'Avi Vila “connecten amb molts estils i tendències d'arreu del món”.
Vila va traslladar al paper les formes que aixecava en pedra malgrat les conseqüències d'una edat avançada i un principi de Parkinson que, potser a consciència, el feien molt més curós a l'hora d'omplir de punts les formes d'animals i figures. Perejaume no s'està de defensar l'obra de l'Avi Vila més enllà de les fronteres que marca el poble. “Els dibuixos se'ns apareixen com trossets d'un enorme trencadís on l'Avi Vila i la Vila de l'Avi semblen confondre's definitivament”, apunta en els textos del catàleg.
El projecte inacabat
En vida de l'Avi Vila, Perejaume ja va experimentar un seguit d'accions per reivindicar la seva obra. La primera, durant la diada de Corpus de l'any 1981, va consistir a reproduir en catifa de flors un seguit de dibuixos. L'acció va ser enregistrada i es pot veure a la mostra de la Fundació Palau. La segona, durant la festa major de l'any 1982, es van construir tres enormes bombes de paper que representaven tres personatges de l'imaginari de l'Avi Vila i es van deixar anar des de l'ermita de Sant Pau. Va quedar pendent la tercera, on el far de Calella i la projecció dels dibuixos en feixos de llum durant tota la nit no es va poder materialitzar. Perejaume, murri, admet que encara avui no ha renunciat a la idea. La mostra es pot visitar fins al setembre.