Un dietari sense defalliment

Una de les àrees de més cre­a­ti­vi­tat de la lite­ra­tura cata­lana moderna i con­tem­porània és el die­ta­risme. Només cal citar alguns noms:  Pla, Bladé i Desum­vila, Manent..., Puig, Sòria, Alonso... Ara bé, l'extens con­reu del die­tari no ens ha de por­tar a l'auto­com­plaença i la dei­xa­desa. Sem­pre hem d'estar a punt per res­ca­tar autors del pas­sat i des­co­brir-ne de nous.

En aquest sen­tit, pre­ci­sa­ment, hi ha un cas que clama al cel.  És el cas del pro­teic Lluís Mai­cas (Inca, 1954) –poeta, novel·lista, die­ta­rista, artista–, que té sis nodrits volums de die­ta­ris, divi­dits en dos cicles: els qua­tre volums de Qua­dern de viatge (2003-2009) i els dos que han apa­re­gut fins ara de Teràpies de sedició (2011-2012).  

L'armis­tici és el segon lliu­ra­ment de Teràpies de sedició, una obra encara oberta. Es tracta d'un die­tari forçat, és a dir, un die­tari d'assiduïtat diària, escrit al llarg del 2010. A més, Mai­cas ha acon­se­guit una cosa molt difícil: un die­tari forçat que no decau sinó que manté un alt nivell de cap a cap del text. El nos­tre autor poua dins i fora d'ell mateix cada dia per extreure'n experiències i refle­xi­ons d'interès. De fet, tot el text se sosté  sobre un pro­fund punt de tensió for­mal i genèric entre el diari i el die­tari, entre la per­so­na­li­tat i la imper­so­na­li­tat.

L'armis­tici és d'una gran vari­e­tat for­mal perquè conté mos­tres d'altres gèneres com ara l'aforística, l'assaig, la nar­ra­tiva, la poe­sia, la crònica de viatge, el retrat, l'arti­cu­lisme... I aquesta vari­e­tat for­mal es reflec­teix també en els con­tin­guts, a par­tir d'un extens ven­tall temàtic que abraça, sobre­tot, la natura, la soci­e­tat, la política, l'art, la lite­ra­tura, el temps, la memòria, la iden­ti­tat, l'alte­ri­tat, la mort, la llen­gua, el somni... 

I totes les ano­ta­ci­ons de l'obra estan dota­des d'un to per­fec­ta­ment ajus­tat al tema, un to que va de la con­tem­plació tran­quil·la i la cons­ta­tació impar­cial a la inci­siva, el cri­ti­cisme i l'auto­cri­ti­cisme, el vita­lisme, la inqui­e­tud, la indig­nació... 

Pren­gueu nota del nom: Lluís Mai­cas. Bus­queu els seus lli­bres, lle­giu-los amb cura. No és massa tard per recu­pe­rar aquest autor. Si no ho fem, esta­rem per­dent alguna cosa de valor.