Molt més que un pantà

Quan el 1958 es van començar les obres de la presa, la des­a­pa­rició de Sus­queda ja no tenia marxa enrere. En dos anys els 240 veïns que encara hi vivien van anar aban­do­nant el poble, i el 1967 va que­dar defi­ni­ti­va­ment sub­mer­git sota les aigües. Tot aquest procés s'explica en el lli­bre Sus­queda, la història sub­mer­gida, amb la història de la Gallussa –l'última que va mar­xar de Sus­queda– inclosa. El sacer­dot i his­to­ri­a­dor Antoni Pla­de­vall i la mes­tra Eva Viñolas han escrit un lli­bre exten­sa­ment docu­men­tat, que es va pre­sen­tar ahir a la sala de les colum­nes que hi ha dins la presa del pantà. El pantà, però, és només una petita part de la història. El lli­bre es remunta a les pri­me­res tro­ba­lles arqueològiques de la zona, i lla­vors fa un exhaus­tiu repàs de tot l'arxiu que s'ha pogut tro­bar sobre les famílies, les parròquies, les loca­lit­za­ci­ons i les tra­di­ci­ons locals. Des del 928, quan hi ha la pri­mera referència escrita del poble, fins a l'actu­a­li­tat, amb la divisió física que repre­senta el pantà entre els dife­rents nuclis. La casa i la família Roca­salva, els altres masos que s'han pogut deta­llar i les dife­rents eta­pes demogràfiques de Sus­queda –amb cen­sos de població inclo­sos–, les mines, els ban­do­lers, i el paper del Ter i els ofi­cis comuns de cada època són deta­lla­da­ment rela­tats per Pla­de­vall i Viñolas, en un lli­bre amb el gran objec­tiu de fer justícia i expli­car que Sus­queda va exis­tir i va ser molt més que un pantà.