Fill d'un esclat creatiu col·lectiu

El naixement del Sónar no va ser un fet aïllat, formava part d'una lògica de les tendències artístiques en el trànsit dels vuitanta als noranta, de les noves maneres de consumir cultura, de la manera de relacionar-se, els creadors entre ells i amb el públic. Sónar s'alimenta de la cultura de club que va fer de les discoteques uns espais de tendència musical molt més social i avantguardista que en la dècada dels vuitanta, en què predominava el posat personal o el disseny de l'espai. I fins i tot que en els setanta, en què la música més progressiva havia de circular per altres circuits. Que el Centre de Cultura Contemporània fos el nucli d'acolliment original del Sónar s'encabeix en la línea de Josep Ramoneda, aleshores director de l'equipament, d'aixoplugar col·lectius creatius emergents de diferents àmbits com ara la poesia, el cinema experimental o la videocreació. La música electrònica –avançada, per fer més ampli el concepte– que proposava el Sónar s'inscrivia en aquest mateix panorama alternatiu que paradoxalment va refermar el seu caràcter d'independent sota l'aixopluc institucional.

Fa 20 anys, Barcelona va passar pàgina d'una manera de sentir la creació i van néixer col·lectius, espais i maneres de fer que han condicionat l'actual panorama cultural de la ciutat i de tot Catalunya. Al 1993, any de la posada en marxa del Sónar, prenen força associacions com Barcelona Taller, que promovia la trobada transversal de tots els àmbits de la creació; La 12 Visual, que apostava per la videocreació; La Fàbrica de Cinema Alternatiu, que va impulsar la Primera Mostra de Cinema Alternatiu; La Papa (Performancers, Artistes i Poetes Associats), amb festivals d'accions... Aquests col·lectius fomentaran la relació directa entre els artistes i el públic.

El Sónar també es va beneficiar de néixer en un moment en què el disseny gràfic és democratitza i renova. L'ús dels ordinadors personals rellança aquest àmbit que genera, més enllà de la seva tradició comercial, un esclat gràfic de creació independent que s'expressa en els flyers de concerts, la imatge dels discos i fins i tot els dissenys per a escenografies electròniques dels concerts musicals.