DE. CARA. A. LA. GALERIA
montse frisach
Hereus d'un mite
El galerista Huc Malla continua l'esperit innovador de la galeria Cadaqués en la Cadaqués 2
Cadaqués i art són sinònims. Fa 40 anys el col·leccionista Lanfranco Bombelli va obrir una galeria a Cadaqués amb el nom de la localitat, que va esdevenir mítica. Gràcies als seus grans contactes internacionals, Bombelli va exposar per primer cop a l'Estat espanyol 64 artistes internacionals de la talla de Duchamp, Jasper Johns, David Hockney o Kitaj. Un esclat de pura modernitat a les acaballes del franquisme. Trenta anys després, Huc Malla, un jove antiquari de Cadaqués, va decidir seguir l'estela de la galeria de Bombelli, creant-ne una de nova en el mateix local. Malla acabava de tornar de Londres, ciutat on havia cursat estudis a Sotheby's i on també s'havia impregnat de valent de l'esclat de l'art radical dels Young British Artists: “Quan vaig tornar aquí vaig llogar una casa al costat de la de Bombelli i vam iniciar una gran amistat. La seva galeria feia cinc anys que estava tancada i un dia em va ensenyar el local. El vaig llogar i així va néixer Cadaqués 2.”
D'allò fa deu anys, de la primera galeria quaranta i de la mort de Bombelli cinc. I Huc Malla celebrarà aquest estiu aquestes efemèrides quan reobri la galeria al juliol (la Cadaqués 2, com tantes altres galeries de la Costa Brava, només obre els mesos d'estiu) amb una exposició col·lectiva que farà dialogar els artistes emblemàtics de la galeria antiga (Hamilton, Duchamp, Beuys o Max Bill) amb els de l'actual (Bruce Nauman, Perejaume). Però, què queda de l'esperit de la galeria de Bombelli en la galeria de Malla? “Amb Bombelli, coincidíem plenament en algunes coses i érem totalment contraris en altres. Però en la Cadaqués 2 l'esperit d'anar a buscar allò que no hagi exposat encara ningú i fer el que realment ens ve de gust fer és exactament el mateix.”
I és que Huc Malla té molt clar que mai farà una exposició que pugui ser mínimament avorrida. Té una especial predilecció per les exposicions temàtiques que aportin alguna cosa nova. Amb el seu gust apassionat per Londres, està especialment satisfet de la mostra que va organitzar l'any passat d'art britànic actual i enguany portarà per primer cop Laura White. Malgrat que les vendes de la galeria s'han ressentit, Huc Malla té clar que vol continuar amb aquest projecte, que va més enllà de les exposicions. La galeria, per exemple, ha produït una vintena d'edicions d'artista –l'última, de Tacita Dean, presentada a la fira Ars Libris– i participa habitualment en comissariats. A més, aquest estiu la galeria doblarà el seu espai amb una ampliació.
“Compro art per necessitat”
Miró o Picasso?
Depèn de com em desperti. Però potser m'agrada més Miró.
Un segle de la història de l'art?
Depèn de com em desperti, el XV
o el XX.
Un poeta?
No llegeixo poesia.
Un músic?
Jofre Horta.
La seva obra d'art més estimada?
‘Just what is it that makes today's homes so different, so appealing?', de Richard Hamilton.
Una obra que mai no es vendria?
‘People Popel', primera col·laboració entre Hamilton i Dieter Roth.
Una ciutat que representa l'art? Londres.
L'art s'ha de subvencionar? No.
Per què la gent hauria de comprar art?
Jo ho faig per necessitat.
Com seria el món sense l'art?
Diferent, gris.