Dibuixar una escultura

Què té a veure el còmic amb l'escultura? Nico Nubiola (Barcelona, 1964) ha anat explorant de manera poc conscient i intuïtiva aquesta relació fins que ha descobert que la seva escultura neix de les influències generacionals que va exercir la historieta en el seu perfil com a artista. Però aquesta presa de consciència ha tingut un llarg recorregut. De fet, quan va començar a estudiar a la Llotja de Barcelona es va iniciar com a alumne de procediments pictòrics, però aviat va constatar que l'escultura era un mitjà que li esqueia més que la pintura. Tenia més facilitats innates per treballar-la. Primer, va iniciar-se en les convencions acadèmiques de l'escultura formal, sobretot el modelat. Mes tard, va passar per una etapa en què l'atreia el ferro i, finalment, el poder de seducció de la fusta va captivar-lo. La fusta i el cos humà. Però no un cos humà enaltidor de la bellesa, sinó l'expressió humana caricaturesca i humorística que li permetria extreure discursos poc habituals en el mitjà escultòric. El sentit de l'humor i la ironia eren valors que destil·laven les seves obres.

Dins d'aquesta trajectòria evolutiva, escultura i còmic han anat donant-se la mà de manera més simbiòtica. L'escultura ha evolucionat cap al relleu, que permet distorsionar molt més la figura i l'expressió de les cares. A més, escultura i dibuix es donen la mà en experimentar la tècnica del policromat amb llapis de colors, que permet a l'artista donar una vibració a l'obra que no obtindria amb l'ús de pintura.

Aquesta visió d'emparentar disciplines artístiques també s'expressa en el principal modus vivendi de l'artista, el treball d'escenògraf teatral en què ha hagut d'augmentar la gamma de materials a tractar com ara la fibra de vidre de més ingrata relació que la fusta. L'evolució d'aquesta feina l'ha portat a esdevenir un escultor de teatre, modalitat poc tipificada però necessària. Calixto Bieito va necessitar un escultor per donar forma al seu Tirant lo Blanc. El grup portuguès Trigo Limpo també li va encarregar un elefant gegant per a l'adaptació teatral de l'obra de Jose Saramago El viatge de l'elefant. Nubiola, en el seu vessant d'escultor teatral, també ha treballat amb la Fura dels Baus i amb Àlex Ollé en El gran macabre.

La singularitat d'aquest artista va passar per una etapa en què va descobrir el brodat, és a dir, donar relleu, amb dissenys creatius, a la roba. Va arribar a muntar una botiga on es venien samarretes, camises o gorres. Va deixar els establiments a peu de carrer (en va arribar a tenir un parell) i continua treballant aquest àmbit amb el seu germà mitjançant l'empresa Nubius. L'artista participa actualment en l'exposició col·lectiva Ego Yo Yo Mío Mío, comissariada per Joan Bufill, a la galeria Marlborough (carrer València, 284, de Barcelona).