Més que un club... o un festival

Un festival és més –o hauria de ser més– que una simple successió de concerts. Un festival de tenir una justificació, una argumentació, un esperit. L'(A)phònica té tot això, segurament perquè és “un festival d'aficionats”, segons el lema que han triat per a la seva campanya promocional d'aquest any, construïda amb símils esportius: la passió pels colors –el verd i el negre–, l'entrega total a l'equip, el fervor i els càntics de les grades... L'(A)phònica és més que un club.

Només així s'entén que el festival banyolí superés amb bona nota l'amenaça de la pluja divendres, en la seva jornada inaugural, amb uns Standstill apoteòsics, que van lluitar contra els elements amb un gran espectacle de llum i so. I també va haver-hi pluja, fina però constant i insidiosa, diumenge a la mitjanit, en plena revetlla de Sant Joan, la nit de Manel: el públic va haver d'esperar una hora que comencés el concert a l'aire lliure, davant la incògnita de si es podria fer o no, i a la 1 de la matinada el grup va sortir a escena amb l'energia de Vés bruixot!, un dels 11 temes del nou disc –només van faltar Ja era fort i Quin dia feia, amics...– que van sonar en un concert ben aprofitat d'una hora i mitja i 18 cançons, culminat molt apropiadament amb la Nit de Sant Joan de Sisa, que, com tothom sap, “és nit d'alegria”. Al final, Manel va saber reconvertir els mals auguris en un altre èxit per a la seva col·lecció d'èxits, que de moment sembla no tenir fi, amb un so cada vegada més elèctric i cançons tan imponents com ara Mort d'un heroi romàntic, que poden competir amb els petards i amb el que faci falta.

Altres grans moments del festival han estat, per exemple, l'actuació de l'hipervitaminat Joan Colomo, que va tancar dissabte l'escenari de la Muralla, i encara li va quedar energia per oferir després un concert en petit comitè a l'Espai Eat Art de la plaça Major. L'èxit de tot un consagrat com Puntí –amb Quimi Portet com a convidat d'excepció– i el d'un nou valor com la jove Núria Graham, que ahir va exhaurir les entrades al claustre del monestir de Sant Esteve, poden conviure en aquest festival de la veu, que va reservar per ahir al vespre un dels moments més memorables de l'edició del 2013: el doble concert de La Troba Kung-Fú, primer a bord de la barca Tirona, en un singular passeig aquàtic i musical per l'estany, i més tard a la Muralla, com a gran fi de festa de quatre dies concerts, marcats per la varietat i la qualitat.

Ahir també va ser el dia en què Santiago Auserón es va tornar a posar el vestit de Juan Perro a l'Auditori de l'Ateneu. No se sap què en pensa, ell, de la proposta del seu germà Luis de reunir Radio Futura quan ja no puguin pagar els rebuts. Així és la vida, diuen. Però mentre hi hagi aficionats com els de l'(A)phònica, no tot estarà perdut.