Les rutes de l'exili

El con­cepte mateix de l'exili deixa clar que els refu­gi­ats del 1939 van haver de fugir a l'altra banda de la fron­tera. Algu­nes de les rutes que pro­posa el Mume en dei­xen constància i s'endin­sen a la Cata­lu­nya del Nord, en pobla­ci­ons com ara Arge­lers, on es va situar un camp de refu­gi­ats; Elna i la seva Mater­ni­tat, o Cot­lliure, on va morir Mac­hado.

El Museu Memo­rial de l'Exili (Mume), a la Jon­quera, es mereix una visita per si mateix com a cen­tre de divul­gació de la memòria de l'exili. Les expo­si­ci­ons per­ma­nents o tem­po­rals que s'hi poden visi­tar són indis­pen­sa­bles per cop­sar la dimensió de la reti­rada que el 1939 va obli­gar cen­te­nars de milers de per­so­nes a fugir del seu país. Però per als que vul­guin anar una mica més enllà i recórrer els esce­na­ris d'aquells fets, el Mume és també el punt de par­tida idoni de rutes senya­lit­za­des per les loca­li­tats i els parat­ges de l'Alt Empordà que van tenir més importància en el moment del gran èxode repu­blicà. Alguns dels indrets més sig­ni­fi­ca­tius són el coll del Pertús (la Jon­quera), el coll dels Beli­tres (Port­bou), el Mas Perxés (Agu­llana), que va ser l'última seu de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, el coll de Man­re­lla (Agu­llana), el coll de Lli (la Vajol), lloc de pas de les màximes auto­ri­tats repu­bli­ca­nes, el mas Can Bar­ris (la Vajol), seu de la pre­sidència de la República, el cas­tell de Sant Fer­ran (Figue­res), el cas­tell de Pera­lada i la mina d'en Negrín (la Vajol), on la República va cus­to­diar obres d'art durant la guerra. Algu­nes d'aques­tes rutes es poden fer amb un guia per a grups i neces­si­ten reserva prèvia (la pròxima està pro­gra­mada per al 18 d'agost), però el visi­tant també les pot fer totes pel seu compte, al seu ritme, sense difi­cul­tats i com­bi­nant des­co­berta del ter­ri­tori amb redes­co­berta de la història, reco­llint la docu­men­tació i infor­mació cor­res­po­nent al Mume.