“La gaita era la guitarra elèctrica medieval”

El meu amic Jordi Savall em va dir que les pedres tan anti­gues d'aquests llocs han escol­tat molta música en el pas­sat i, quan hi actues, res­so­nen aquests sons ances­trals. Són llocs màgics que et per­me­ten fer un viatge al pas­sat, com amb la música. Perquè nosal­tres toquem ins­tru­ments que tenen més de mil anys, com la gaita, que era la gui­tarra elèctrica de l'edat mit­jana: un ins­tru­ment pro­hi­bit amb una gran ener­gia que induïa a sen­sa­ci­ons des­co­ne­gu­des i volup­tu­o­ses, com deia algun papa.

Hi haurà música d'ori­gen ben divers: des de la música celta que ja va arri­bar a Amèrica a l'època dels des­co­bri­dors, fins a ban­des sono­res com ara la de Mar aden­tro, i temes del meu últim disc, Dis­co­ver.

És un disc pen­sat sobre­tot per a l'estran­ger, per expli­car com és la meva música a la gent que no sap res de Car­los Núñez. En aquest disc hi ha algu­nes de les meves prin­ci­pals col·labo­ra­ci­ons dels últims quinze anys, amb altres intèrprets inter­na­ci­o­nals de música celta, però també amb artis­tes de rock o de fla­menc, un fet que en el seu moment em van cri­ti­car molt a Galícia. Jo els expli­cava que hem d'estar molt orgu­llo­sos de les nos­tres arrels cel­tes, però no podem obviar que també tenim lli­gams amb la Medi­terrània.

Totes aques­tes experiències es redu­ei­xen, final­ment, a una sola idea. Com em diuen els ame­ri­cans: “Guy, you put every­body toget­her!”, tu poses tot­hom junt. Des de temps imme­mo­ri­als, en aquest país hem sabut mes­clar millor que ningú. Men­tre que els pobles del nord d'Europa són més de sepa­rar i estra­ti­fi­car, aquí som tot el con­trari. Per això jo crec que la música celta del futur va més enllà d'Irlanda, les fal­di­lles esco­ce­ses i la Guin­ness. Hi ha música celta a tot arreu, també a Cata­lu­nya.

Sí, amb el meu germà Xurxo a les per­cus­si­ons i el gui­tar­rista Pancho Álva­rez, amb el qual estem més de 20 anys junts. És un con­cert a trio per raons logísti­ques que recla­men poques male­tes, però amb un so molt gran, perquè tots tres toquem diver­sos ins­tru­ments, que com­ple­men­tem amb alguns efec­tes en una bona com­bi­nació de tra­dició i tec­no­lo­gia. Pancho, per exem­ple, toca també el baix i la viola cai­pira, una gui­tarra bra­si­lera d'ori­gen medi­e­val.

No, en aquest cas ani­rem amb tota la banda, perquè actu­a­rem en grans fes­ti­vals i con­vi­da­rem a tocar ban­des de bom­bers de Was­hing­ton i Bos­ton, amb gai­tes, fal­di­lles i tota la seva rigi­desa ceri­mo­nial. Nosal­tres els farem tocar cel­tic latin music i els posa­rem calents [riu].

Després de la gira pels Estats Units, entra­rem a gra­var. Aquest any també actu­a­rem al Japó, l'Argen­tina, Mèxic i Xile, però tro­ba­rem temps per gra­var el disc que volem publi­car l'any vinent. Hi ha mol­tes idees pos­si­bles. Fa poc vaig conèixer Paulo Coelho, que és tot un druida i, a més, és amic de Rudolf Schenker, el gui­tar­rista de Scor­pi­ons. Pot­ser podríem fer un bon trio [riu].