Marina Rossell venç el “Mediterrani al vent”

El Mediterrani i el vent, junts com en aquell fragment de la poderosa cançó En Méditerranée, van ser presents en el concert que va oferir Marina Rossell divendres a la nit al festival Portalblau de l'Escala. No només perquè moltes de les cançons del seu darrer treball, Marina Rossell canta Moustaki (Harmonia Mundi, 2011), estan banyades per aquest mar tan nostre sinó perquè l'escenari, situat a l'insuperable racó de La Mar d'en Manassa –amb el golf de Roses com a teló de fons– convidaven a viure-ho, més que mai, en plena comunió.

Per una banda, doncs, el Mediterrani, aquell que el cantant i poeta d'Alexandria i Marina Rossell han evocat i evoquen a moltes de les seves cançons, farcides de records, sentiments i sensacions. Per l'altra, el vent, amb una tramuntana que potser va molestar a més d'un, però que tant ens plau a aquells a qui ens fa sentir vius. I, és clar, com a convidat especial, l'onatge, perceptiu, constant, incessant i que va esdevenir un instrument de fons gens molest.

“Un vent que s'ho emportarà tot”, va exclamar de bon principi Marina Rossell, i algú entre el públic va respondre “als polítics!?”; no sabem si per la presència d'algun càrrec destacat, entre els quals s'hi trobava Pere Navarro. Un vent que la cantant va vèncer en tot moment, oferint un recital impecable en què es va fer un repàs de cançons immortals que ella (i els lletristes) han sabut arranjar a la perfecció en català. Van ser molt aplaudides les versions de Ma liberté, Ma solitude i, sobretot, La métèque; els homenatges a Espriu amb Nou cant dels ocells i La barca del temps, i, és clar, el moment Tero, amb el cantautor i amic escalenc recitant Kavafis.

Moustaki malauradament ja no hi és, però les seves cançons són ben vives en la veu de Marina Rossell. Ho vam poder comprovar en directe. I, per demostrar l'èxit, en els bisos ens va oferir un tast de Moustaki 2.