cultura

Les catalanes de Pignon

Cotlliure acull una exposició sobre la sèrie de pintures que l'artista francès va dedicar a les dones que vivien a la localitat nord-catalana a mitjan anys quaranta

Amb aquesta sèrie, Pignon “va sacralitzar totalment les dones catalanes”

L'estiu del 1945, Édouard Pig­non (1905-1993), un dels pin­tors fran­ce­sos més impor­tants de l'ano­me­nada nova Escola de París, va viat­jar des de París fins a Cot­lliure, con­vi­dat pel seu amic Willy Mucha, que hi estava ins­tal·lat. Com és habi­tual en tants artis­tes fran­ce­sos, la llum del Midi i els cos­tums ances­trals que encara roma­nien en aquells moments en aque­lles ter­res van sob­tar i tras­bal­sar Pig­non, més acos­tu­mat al cel mati­sat i al cos­mo­po­li­tisme de París i a l'ambi­ent indus­trial i miner del seu lloc de nai­xe­ment nord enllà, prop del pas de Calais.

Pig­non, que era un pin­tor com­promès soci­al­ment, va que­dar impres­si­o­nat per les dures con­di­ci­ons de vida dels pes­ca­dors i agri­cul­tors de la Cata­lu­nya del Nord. Al pin­tor li van cri­dar espe­ci­al­ment l'atenció les dones grans del poble, ves­ti­des de negre, amb el seu moca­dor al cap i dedi­ca­des total­ment a la cura de la casa i a sar­gir les xar­xes dels pes­ca­dors a la platja. Havien de ser les últi­mes repre­sen­tants d'una forma de vida ances­tral, avui en dia total­ment des­a­pa­re­guda.

Tran­sició estètica

Pig­non va apro­piar-se del tema de les cata­la­nes de Cot­lliure i el va con­ver­tir en el tema cen­tral de la seva pin­tura en els dos anys (1945-46) que l'artista es va ins­tal·lar a Cot­lliure als estius. Un tema que també aca­ba­ria fent evo­lu­ci­o­nar el seu estil pictòric. Aquesta tran­sició és la que reflec­teix l'expo­sició que aquest estiu es pot veure al Museu d'Art de Modern de Cot­lliure i que ha comis­sa­riat Jose­fina Mata­mo­ros, con­ser­va­dora en cap del museu i exdi­rec­tora del Museu d'Art Modern de Ceret. La mos­tra se cen­tra en les obres de Pig­non, pro­ta­go­nit­za­des per les dones de Cot­lliure que tant van impac­tar el pin­tor. Amb aquesta mos­tra es com­me­mora el 20è ani­ver­sari de la mort de l'artista francès.

Les cata­la­nes de Pig­non, però, no són gens ama­bles. Si més no, no ho sem­blen. Aques­tes dones, d'expressió adusta i severa, tenien una vida molt dura. L'artista les pinta asse­gu­des a la casa, sar­gint les xar­xes o en el seu paper de plo­ra­ne­res en les vet­lles, plo­rant amb moca­dor a la mà. “A un home del nord, aques­tes dones el devien sor­pren­dre molt –explica Jose­fina Mata­mo­ros–. I és que el 1945 a Cot­lliure per­vi­vien les for­mes de vida tra­di­ci­o­nals de la Medi­terrània.” Segons Mata­mo­ros, Pig­non, amb aquests qua­dres, “va sacra­lit­zar total­ment les dones cata­la­nes”.

Curi­o­sa­ment, quan Pig­non aca­bava d'arri­bar a Cot­lliure va pre­fe­rir retra­tar les dones joves del lloc, asse­gu­des en la seva majo­ria, i alguna fins i tot en una posició força pro­vo­ca­dora. Ho fa amb colors forts i bri­llants. Però, ràpida­ment, el pin­tor va can­viar les seves models atrac­ti­ves per les matri­ar­ques del poble.

El canvi no va ser només temàtic, indica Mata­mo­ros, ja que en la sèrie de cata­la­nes, Pig­non va evo­lu­ci­o­nar cap a un estil més depu­rat. “L'artista es deixa influ­en­ciar pel romànic i pel pri­mi­ti­visme. Aquests ros­tres tenen molt de màscara pri­mi­tiva però també d'art grec”, sosté Mata­mo­ros. Pig­non va aban­do­nar molts dels colors bri­llants de la seva paleta vari­ada per tons més sobris.

També és evi­dent la influència de Picasso i el cubisme, com es pot veure també en el con­junt de bellíssi­mes ceràmiques allar­gas­sa­des que també s'han inclòs en la mos­tra.

Cre­a­dor auto­di­dacte, extre­ba­lla­dor de les fàbri­ques de Citroën i Renault, Pig­non havia tri­om­fat el 1936 amb L'obrer mort, una tela en què denun­ci­ava el drama dels acci­dents de tre­ball. Quan Pig­non va expo­sar per pri­mer cop la impres­si­o­nant sèrie de cata­la­nes a la Gale­ria de France de París el 1946, els crítics van adver­tir el dra­ma­tisme d'aquesta sèrie, mal­grat el hie­ra­tisme de les figu­res. És aquesta tensió la que fa de Pig­non un artista sin­gu­lar i de difícil clas­si­fi­cació.

Édouard Pig­non. Dones a la Medi­terrània: cata­la­nes a Cot­lliure.

museu d'art modern de cot­lliure. car­re­tera de port-ven­dres. cot­lliure (Ros­selló). fins al 13/10.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.