Degustacions melòmanes

La fórmula d'enguany fa que el festival de Santa Cristina d'Aro s'hagi convertit en una petita joia. Amb una proximitat que pocs festivals poden oferir, un grapat dels millors músics residents al país, amb il·lustres convidats, basteixen programacions variades tant pels autors com pels formats. Serveixi d'exemple el concert del dia 24 que va iniciar el pianista Josep Colom amb tres cançons i danses de Frederic Mompou. Tot seguit amb l'exquisida Catherine Ordronneau –quins cantabile més nítids a En Bateau i Menuet– van oferir la Petita suite per a piano a 4 mans de Claude Debussy. Va cloure la primera part la Sonata per a violoncel i piano de Frank Bridge interpretada per Amparo Lacruz i el mateix Colom. El fil conductor del violoncel agombolat per les atmosferes que el piano anava produint ens va permetre interioritzar i viure un seguit de matisos increïbles. La segona part la va integrar el Trio núm.2, op 67 de Dmitri Xostakóvitx tocat també per Amparo Lacruz i un excel·lent violinista romanès, Adrian Pinzaru, i la part pianística per Enrique Bagaria en un exuberant moment de forma i que va donar el clima d'una obra plena de contrastos molt ben executada pel trio. Un largo meditatiu ens restarà molt de temps en la memòria. L'endemà s'afegien a la festa el violinista Kai Gleusteen, el viola Wolfgang Talirz i el violoncel·lista Niklas Schmidt.

La fórmula és antiga. Per als afeccionats que vam entrar al món dels concerts als anys quaranta, la vam degustar per primera vegada quan Pau Casals ens va convocar al primer festival de Prada de Conflent. Allí, el mestre convidava els seus amics, músics excelsos, i tant oferien obres com a solistes com formaven duos i trios. Aquí, la direcció artística s'ha confiat també a una violoncel·lista, la ja citada Amparo Lacruz, que ha sabut aglevar músics excel·lents. Els que hem fet el desplaçament de manera expressa envegem els residents habituals o estivals que hauran pogut gaudir de vuit dies d'excepció.