La descoberta
Més que una cançó
LA FONT DEL GAT es troba a la muntanya de Montjuïc de Barcelona i ofereix uns jardins on es pot passejar i seure tranquil·lament. A tocar hi ha un restaurant amb terrassa per anar a fer un mos, sense aglomeracions
Els diumenges a la tarda a la font del Gat s'hi feia ball amb un piano de maneta. L'indret el sovintejava gent de classe treballadora, com ara soldats i criades. Per això la cançó d'Amich narra els amors de la Marieta amb un soldat. També li van dedicar un cuplet i una comèdia. La Colla de l'Arròs, un grup d'amics, n'era tan habitual que hi va fer el restaurant.
“Baixant de la font del Gat, una noia, una noia, baixant de la font del Gat una noia i un soldat...” La cançó la va fer el periodista i autor teatral Joan Amich arran de la popularitat de la font, situada als jardins de Laribal, al parc de Montjuïc. Són uns jardins molt tranquils que, a més, ofereixen una excel·lent vista sobre Barcelona.
Qui s'hi acosti no només podrà veure la figura del gat per on brolla l'aigua i altres figures ornamentals i d'aigua que hi ha dins dels jardins, sinó que també podrà disfrutar d'un restaurant amb terrassa –d'ambient calmós, malgrat la zona turística on està situat, i amb un assequible menú diari– que dóna peu a allargar la sobretaula. Aquest restaurant és un edifici noucentista, del 1918, obra de Josep Puig i Cadafalch, i els caps de setmana ofereix tapes i plats a la carta. Els jardins són un conjunt modernista construït amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona el 1929.
Segons explica la veu popular, la font va ser trobada per un gat el 1855 i d'aquí ve que estigui coronada per aquesta figura felina, que va ser esculpida per Joan Antoni Homs el 1918 i restaurada el 2003. La seva ubicació la feia ideal per a l'estiu i per a trobades de colles d'amics.