Crítica
música
Jazz per escoltar, ballar i meditar
Kenny Garrett va inaugurar diumenge el Festival de Jazz de Girona a la sala de cambra de l'Auditori –entrades exhaurides i públic fins i tot darrere de l'escenari– i va culminar una actuació triomfal amb l'explosió rítmica de Happy people (2002), un tema en la frontera amb el funk que va fer ballar els assistents durant un quart d'hora, incitats per Garrett (“Are you happy people?!”) en un fi de festa pletòric que va deixar el públic amb ganes de més, fins al punt que no volia marxar de la sala quan la banda –i quina banda!– ja ho havia fet.
Aquesta és només una de les moltes cares de Garrett (Detroit, 1960), que durant una hora i tres quarts es va mostrar, en aquest concert únic a l'Estat, intens i electritzant en alguns moments, gairebé espiritual i eteri en altres, també romàntic en alguna balada i en la seva revisió del clàssic I say a little prayer. Una gran bacanal de jazz del tercer mil·lenni.