Llibres

MEMÒRIA

FERRAN AISA

Testimoni d'un soldat republicà

Josep Farrés va deixar escrites les seves memòries entre el 1936 i el 1942

Josep Farrés i Baqués (Valli­rana, 1919-l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, 2009), l'home del puro, com el coneixíem a l'Ate­neu Enci­clopèdic Popu­lar, va dei­xar escri­tes les seves memòries d'uns anys cru­ci­als de la història del nos­tre país, que van del juliol del 1936, amb el començament de la Guerra Civil, pas­sant per la seva detenció per part de mili­tars el desem­bre del 1938, fins que va ser alli­be­rat el novem­bre del 1942. Gràcies a l'edi­to­rial Cos­setània i a l'edició que ha fet Josep Maria Figue­res, ara podem gau­dir del tes­ti­moni d'un jove milicià català anar­co­sin­di­ca­lista.

Josep Farrés con­fessa que només va anar dos anys a escola i que, per neces­si­tat econòmica de la seva família, va començar a tre­ba­llar als deu anys. Pri­mer ho féu en una empresa ser­ra­dora del poble i després d'apre­nent dels que serien els seus ofi­cis: paleta i pin­tor de parets. Des de ben jove va abraçar les idees lli­bertàries i va afi­liar-se a la CNT, sin­di­cat del qual va arri­bar a ser secre­tari gene­ral de la local del seu poble en plena etapa revo­lu­cionària. A par­tir del juliol del 1936, va pren­dre les armes per defen­sar la República, pri­mer for­mant part de patru­lles de con­trol a Valli­rana, tre­ba­llant pel sin­di­cat, i després allis­tant-se a una uni­tat de mili­ci­ans con­fe­de­rals. Farrés, amb només 16 anys, el febrer del 1937 va ser enviat al front via València per cobrir la defensa de les ter­res de Cas­te­lla la Nova, men­tre la uni­tat con­fe­de­ral Tierra y Liber­tad de Cipri­ano Mera con­que­ria Gua­da­la­jara. Més enda­vant va llui­tar al Front d'Aragó for­mant part de la Bri­gada 119 de la 26a Divisió (antiga Columna Dur­ruti). Farrés va viure la des­feta de l'exèrcit repu­blicà i la reti­rada cap a Cata­lu­nya. Men­tre l'exèrcit fran­quista pre­nia Lleida, els repu­bli­cans este­nien una xarxa for­ti­fi­cada de defensa a l'altre cos­tat dels riu Segre i la Noguera Palla­resa. A finals de desem­bre del 1938, va caure pre­so­ner de l'exèrcit fei­xista i, des d'ales­ho­res, va viure el cal­vari de pas­sar per pre­sons, camps de con­cen­tració i camps de tre­ball.

El tes­ti­moni de Josep Farrés d'aquests anys de pri­vació de lli­ber­tat impres­si­ona, sobre­tot al camp de con­cen­tració de San Mar­cos (Lleó), on els pre­so­ners cata­lans i lli­ber­ta­ris són trac­tats pit­jor que bèsties sota la vigilància de capos inhu­mans, entre els quals hi ha el català, pas­sat al fran­quisme, Jaume Rovira, fill de Valli­rana com ell, que li farà la vida impos­si­ble durant anys, fins i tot en lli­ber­tat.

Josep Farrés va llui­tar perquè les noves gene­ra­ci­ons pogues­sin viure dig­na­ment amb lli­ber­tat i justícia social. Crític amb els polítics que han malmès la democràcia i que han ama­gat la història, escri­via: “És trist, però és veri­tat, la joven­tut actual sap poc o res del que van patir els seus avis. La història està dis­tor­si­o­nada de tal manera que, segons ella, els cau­sants de la diàspora i de l'alçament mili­tar con­tra la República només van ser els ide­a­lis­tes, a més de ser els res­pon­sa­bles dels assas­si­nats dels sacer­dots i altres her­bes. Temps al temps, els núvols s'acu­mu­len amb aires de tem­pesta, però quan pas­sen el cel està clar i es veu la veri­tat.”

DE SOLDAT DE LA REPÚBLICA A PRESONER DE FRANCO
Josep Farrés i Baqués
Editorial: Cossetània Valls, 2013 Pàgines: 364 Preu: 18.70 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.