Cuidar nens, una ocupació d'alt risc

El cinema de terror s'emmarca en el gènere fantàstic, però sovint té ponts de contacte amb la realitat. Para Elisa, pel·lícula rodada a Conca sota la direcció de Juanra Fernández, té com a punt de partida l'atur, la necessitat de buscar feina per part d'una jove estudiant: “Tracta d'algú que busca una oferta de feina i troba una cosa completament diferent del que buscava, és víctima d'una mena de segrest”, explica el director en una entrevista a El Punt Avui sobre aquesta pel·lícula que “juga amb la bogeria humana”.

Debutar amb una pel·lícula de terror va ser “una aposta personal” que li ha sortit bé a Juanra Fernández: a través d'un fòrum d'internet va trobar productor català (Jordi Carbonell), la pel·lícula ha voltat per diversos festivals de cinema de terror (Londres, Los Angeles, Finlàndia, Toronto...) i en té venuda la distribució a diversos països. Creu que la bona rebuda internacional en els certàmens especialitzats és perquè beu molt “del cinema de terror clàssic, que s'allunya del que s'està fent ara mateix, i suposo que això és part del seu atractiu”. També s'hi veu influència de Hitchcock i del cinema de sang i fetge: “És lògic que quan beus de diverses influències, al final les plasmis a la pel·lícula –opina–; he intentat reflectir-hi tota la meva educació visual.”

Ona Casamiquela interpreta Ana, la víctima. Creu que en aquest gènere s'aprèn molt: “Mai m'ha agradat el terror, però ara m'ha tocat fer-ne un parell de pel·lícules, i he descobert que per a l'actor és un bon entrenament.” Luisa Gavasa i Ana Turpin són mare i filla, i tenen perillosos trastorns mentals a la ficció. Expliquen que per als seus papers s'han documentat molt amb casos reals similars. La pel·lícula s'ha finançat sense subvencions, gràcies a inversors privats com la Fundació Leo Messi, entre d'altres.