Maura, la bruixa

En tota la història del Festival de Sant Sebastià, mai no s'havia donat el premi Donostia a una actriu espanyola. Carmen Maura té el privilegi d'haver trencat aquesta tendència, i ahir va recollir el guardó en una edició en què també ha presentat la seva nova col·laboració amb Álex de la Iglesia, Las brujas de Zugarramurdi.

De fet, Maura va confessar ahir a un grup de periodistes de diversos mitjans –entre els quals El Punt Avui– que, quan De la Iglesia li va trucar per dir-li confidencialment que havia guanyat el premi, va pensar: “S'ha equivocat, aquest és el premi de les estrangeres.” I entén que el certamen prioritzi el nom d'estrelles internacionals a l'hora d'atorgar aquest premi honorífic: “Pel Festival és molt important que vingui Meryl Streep, per exemple, i, si ve Meryl Streep, s'ho passa molt bé i menja de puta mare, després ho explica a Jessica Lange, que també voldrà venir.”

En la distància curta, l'actriu és un torrent de simpatia capaç d'omplir d'anècdotes una estona de conversa, i no es mossega la llengua a l'hora de parlar de cap tema. Sobre la seva conflictiva relació amb Pedro Almodóvar, per exemple, diu que no pot parlar del manxec “perquè després ell s'enfada”. “Lògicament, a mi em pregunten per ell a tot el món, i sempre miro de contestar amb sentit de l'humor, però ell s'enfada igualment, i no tinc ganes que ningú s'enfadi ”, va comentar.

També és obertament crítica amb Francis Ford Coppola, amb qui va rodar Tetro: “Em van sorprendre les condicions, la manera com, pel fet de ser Coppola i de ser una pel·lícula d'autor, es donava per fet que la gent treballaria amb ell pel gust de fer-ho, per un preus més baixos dels habituals, com quan Woody Allen va rodar a Barcelona, i això no es pot consentir.” “Si vol fer una pel·lícula petita, que la faci a la seva finca amb la seva família; i que consti que personalment em va caure molt bé, és molt divertit”, va explicar Maura. De fet, l'actriu fa uns anys que roda més fora de l'Estat espanyol (sobretot a França) que a dins, i afirma que aspira a “treballar menys”. “M'encanta no fer res; no sóc una persona sociable, i la meva vida és molt social”, es va queixar.

Sobre Las brujas de Zumarramurdi –una comèdia fantàstica amb un to que remet als primers films de De la Iglesia–, admet que ha estat un rodatge “molt dur i difícil, amb moltíssima gent i molts efectes especials”. “Per a l'Álex ha suposat un esforç enorme; jo espero que tingui èxit, és una pel·lícula per veure en pantalla gran, i per cridar mentre es veu”, hi va afegir.