Reportatge

actualitat

Mercè Ubach

Doble salt mortal

Sebastià Alzamora ha creat una trama amb personatges de la cultura catalana dins ‘Dos amics de vint anys'

Any Espriu. Cen­te­nari del nai­xe­ment del seu gran amic Bar­to­meu Ros­selló-Pòrcel. El també mallorquí Sebastià Alza­mora, en deute amb el poeta con­ter­rani, que li va des­per­tar la vocació literària, apro­fita l'avi­nen­tesa per fer ficció de l'amis­tat de dos grans escrip­tors i retor­nar-nos-els plens de vida, en un lli­bre esti­val, solar, lluny del bar­ro­quisme fosc de l'ante­rior Crim de sang.

Aquesta nou­ve­lle, publi­cada al mes de juny i que va reco­llint èxits de crítica i de públic (el lli­bre ja s'ha ree­di­tat), per­tany al cos­tat llu­minós del mallorquí, a la classe d'històries que, com Mira­cle a Lluc­ma­jor, podria lle­gir la seva mare. Desen­vo­lu­pada en poquíssims esce­na­ris (me la ima­gino per­fec­ta­ment por­tada al tea­tre), es tracta d'una novel·la dins una novel·la, basada en fets històrics. Sovint, en cinema, el lema “basada en fets reals” és un argu­ment de venda. És una norma que la rea­li­tat sem­pre superi la ficció?

M'ha com­pla­gut cons­ta­tar que en gene­ral les res­se­nyes apa­re­gu­des fins ara ten­dei­xen a par­lar tant o més de l'Espriu i del Ros­selló escrip­tors –i del mític viatge per la Medi­terrània al Ciu­dad de Cádiz, de la Residència d'Estu­di­ants de Bar­ce­lona (i del desig d'anar a conèixer-la), de l'ago­nia del nou­cen­tisme...–, és a dir, del món real i històric que la novel·la recrea (i de com inter­pel·la el pre­sent), que no pas del lli­bre com a arte­facte, com a ficció. Sig­ni­fica, aquest des­ta­car el con­tin­gut en detri­ment de la forma, que Dos amics de vint anys fun­ci­ona tan bé com a relat que se non è vero è ben tro­vato. Però el cas és que Alza­mora ho clava, i això que ni es tracta d'una nar­ració biogràfica ni d'una novel·la històrica con­ven­ci­o­nal.

ESPRIU OMNIS­CI­ENT

Perquè d'entrada sobta la gosa­dia d'uti­lit­zar la pri­mera per­sona: el nar­ra­dor és ni més ni menys que Sal­va­dor Espriu! Deia l'autor que hau­ria estat un error inten­tar repro­duir l'estil de l'escrip­tor d'Arenys de Mar, i té raó, li hau­ria sor­tit una veu estra­feta. La ver­sem­blança és tanta que si hi queda algun mallor­qui­nisme fora de lloc el lec­tor ni se n'adona (o l'accepta perquè alhora no deixa de ser mai cons­ci­ent que lle­geix Alza­mora: mes­tre de l'anècdota, bri­llant en els diàlegs, en el trànsit entre esce­nes...). Però jo mateixa ja torno a com­pa­rar l'Espriu d'Alza­mora amb l'escrip­tor real. No puc evi­tar pre­gun­tar-me quina recepció tin­drien els Dos amics... a Itàlia, per posar un exem­ple d'on ha tri­om­fat el Mira­cle... –i on és dubtós que un lec­tor mitjà esti­gui ben infor­mat sobre els dos amics cata­lans–, és a dir, què ens sedu­eix, els dos grans escrip­tors i els enllu­er­na­dors anys trenta o la novel·la? Segu­ra­ment és indes­tri­a­ble una cosa de l'altra. Però tor­nem a l'obra. És un giny efi­ci­ent: Sal­va­dor Espriu narra uns fets apa­rent­ment reals, dels quals ell mateix ha estat pro­ta­go­nista (la conei­xença de Ros­selló, el cre­uer per la Medi­terrània, etc.), però al final des­co­brim que el que Espriu ens ha expli­cat no són els seus records de joven­tut, sinó una novel·leta que ha escrit, en la qual, com és lògic, hi havia una bona dosi d'invenció, para­do­xal­ment posada al ser­vei de la veri­tat. Diu Alza­mora: “...la veri­tat és un mirall que es va esmi­co­lar [...] i que la distància entre la veri­tat i la mis­ti­fi­cació es veu abo­lida per la inten­si­tat dels afec­tes.” Voleu una defensa millor de la neces­si­tat de la lite­ra­tura?

L'apunt
El poeta i novel·lista mallorquí Sebastià Alzamora ha recuperat l'amistat entre Salvador Espriu i el malaguanyat Bartomeu Rosselló-Pòrcel per oferir-nos una ficció en clau històrica plena d'al·licients.
Dos amics de vint anys
Sebastià Alzamora
Editorial: Proa Barcelona, 2013 Pàgines: 216 Preu: 17,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.