Una vella amistat entre precipicis

Surtsey és una illa volcànica que va aparèixer al sud d'Islàndia entre el 1963 i el 1967, i té un evident sentit metafòric en el títol d'aquesta pel·lícula i en el nom de la seva productora i distribuïdora. “És una metàfora dels personatges de la pel·lícula, de tot allò que diuen que faran i no fan –diu Javier Asenjo–. Però també és una metàfora de la indústria del cinema, de les empreses que sorgeixen del no-res, sense subvencions, ni incentius fiscals...” Asenjo i Miguel Ángel Pérez, dos veterans de la indústria, debuten com a codirectors de Viaje a Surtsey, que també han escrit a partir de les seves pròpies experiències. “Tots dos vam ser boy scouts –ens explica Asenjo en una entrevista–. A mi em va canviar la vida, em va convertir en la persona que sóc, i que un dia va dir: «Faré cinema.» La pel·lícula es basa en anècdotes viscudes per tots dos a la muntanya, del pòsit que et queda, i de les ganes de reviure aquelles experiències amb els amics”. Tècnicament, va ser un rodatge complicat: fins a catorze persones de l'equip tècnic i artístic van haver d'escalar el pic Otal, de prop de 3.000 metres, en una de les escenes clau de la pel·lícula.

Mateo i Iñaki, interpretats pels actors Raúl Fernández de Pablo i Lucas Fuica, són dos amics que van a fer una ruta pel Pirineu com solien fer abans, però aquest cop s'emporten el fill i la filla de cadascun, de quinze anys. “Tothom ha canviat, d'això parla la pel·lícula –diu el director–. Tenen el record del que van viure i s'obliguen a reviure-ho, però no surt tot com ho tenien planejat. És dur reconèixer-ho, però la vida ens canvia.” Segons Asenjo, “a la meva generació en certa manera ens han obligat a ser nens, és el reflex de la generació dels meus pares: som el que no van poder ser ells, i ens han consentit des que vam néixer, segueixen trobant normal que ens comportem com nens.”