Una exposició reivindicarà el ‘Magistral Ministral'

La Casa de Cul­tura de Girona inau­gu­rarà el dis­sabte 26 d'octu­bre (12 h) l'expo­sició Magis­tral Minis­tral, que rei­vin­dica, avançant-se a la com­me­mo­ració del cen­te­nari l'any vinent, l'escrip­tor, mes­tre, edi­tor, dra­ma­turg i guio­nista de ràdio i tele­visió Jaume Minis­tral i Masià (Girona, 1914-Bar­ce­lona, 1982). Autor del retrat cos­tu­mista Ciu­tat petita i deli­cada (1975), una de les cròniques més cita­des dins la cons­trucció de l'ima­gi­nari gironí, Jaume Minis­tral és avui molt poc recor­dat, a pesar de la gran popu­la­ri­tat que va arri­bar a tenir als anys sei­xanta i setanta, sobre­tot com a guio­nista per a la sèrie tele­vi­siva de Joan Capri Doc­tor Caparrós, medi­cina gene­ral (1979), ins­pi­rada en gran part en la vida de poble a Maçanet de Cabrenys, on esti­ue­java des dels anys cin­quanta, i per la seva dedi­cació a la novel·la de gènere, en espe­cial la sèrie policíaca que, amb el pseudònim estran­ge­rit­zant de J. Lart­si­nim (el seu propi cognom al revés), va publi­car entre 1949 i 1953 i que Cur­bet Edi­ci­ons ha començat a ree­di­tar recent­ment.

Magis­tral Minis­tral es pro­posa, doncs, com avan­cen els pro­gra­ma­dors de la Casa de Cul­tura, “recu­pe­rar la figura i l'obra d'aquest escrip­tor tan pro­per com des­co­ne­gut, que va viure en pri­mera línia molts dels esde­ve­ni­ments de la història euro­pea del segle XX i que va for­jar una obra polièdrica i mul­ti­forme, ver­te­brada per un insu­bor­na­ble, i crític, sen­tit de l'humor”. Con­si­de­rat per alguns un avançat al seu temps i, per d'altres, un mer autor local, no es pot negar, però, el caràcter inquiet de Minis­tral, que li va per­me­tre freqüentar des del peri­o­disme (va col·labo­rar a Vida Catòlica, Canigó, Presència i El Cor­reo Catalán, on tin­dria l'espai fix “De les coses peti­tes”), el tea­tre (Pro­ceso a la vida, de 1960, seria fina­lista del premi Tirso de Molina a Madrid), el guió radiofònic (amb La hora de los niños o El humor y la radio, que es va man­te­nir en antena més de vint anys), la tele­visió, la novel·la de quiosc i els manu­als enci­clopèdics.

Veí de la Ram­bla i mes­tre de for­mació com ho havien estat el seu pare i el seu avi, va conèixer aviat l'enorme vocació que calia per fer front a unes con­di­ci­ons de tre­ball deplo­ra­bles, com ho expli­ca­ria al lli­bre Nosal­tres els mes­tres (1980). De fet, el sou com a direc­tor del Grup Bai­xe­ras de Bar­ce­lona, on va ser des­ti­nat el 1941 tor­nant de la guerra, on havia ser­vit al cos­tat del bri­ga­dista txec i futur líder polític Fran­ti­sek Kri­e­gel, amb prou fei­nes li per­me­tia aga­far el tren per tor­nar a Girona els caps de set­mana. Les difi­cul­tats li afi­na­rien l'enginy, i suc­ces­si­va­ment s'intro­dui­ria en el món de l'edició juve­nil al segell Duran, on publi­ca­ria un dels seus pri­mers títols, la novel·la ¡Vaya equipo!, i en la redacció i coor­di­nació dels pro­jec­tes enci­clopèdics de gran divul­gació de l'edi­to­rial Marín (A través del ancho mundo, Encicl­pe­dia Marín ilus­trada), a més d'una precoç incursió, a finals dels qua­ranta, en la novel·la d'aven­tu­res, amb la col·lecció Kos­sac, dedi­cada a un heroi rus ano­me­nat El Látigo de la Estepa, amb il·lus­tra­ci­ons d'Athos Cozzi, que sig­nava com Egor Jer­no­vich. També s'atre­vi­ria amb la ciència-ficció, amb dos títols ins­pi­rats en el feno­men dels ovnis i els extra­ter­res­tres (Tierra dos i ¿Está habi­tada la tierra?), i fins i tot les guies turísti­ques, amb una de les pri­me­res pro­mo­ci­ons de la capi­tal en la post­guerra, ¿Conoce usted Bar­ce­lona? (1948), també sota nom enco­bert: Xavier Masià.