“Continuen fent olor de castanyes”

És de l'any 1958, quan acabava d'arribar a Girona. El meu pare era el cap provincial de Comunicacions i vivíem a dalt de l'edifici de Correus. Recordo com un somni el primer cop que vaig veure tota la Gran Via i la rambla Ramon Folch plena de barraques de fira: em va fer una impressió fortíssima, i molt bonica. La música entrava dins de casa...

Tant abans com ara, sense cap dubte la de les castanyes torrades. És una olor que no ha canviat. Aquesta, i la de les pomes caramel·litzades, aquesta barreja de carbó i de sucre, tan de tardor.

El daurat dels arbres de la Devesa, el cruixit de les fulles seques quan les trepitges, combinat amb les coloraines lluminoses de les atraccions, que regalen una altra de les imatges que més estimo de les Fires: la carona dels nens. En aquesta època de l'any, a la Devesa hi ha molt de color, però a vegades costa d'apreciar, perquè hi ha massa brutícia.

Potser que hi hagi tanta gent, les aglomeracions, les empentes. Però ja entenc que formen part de l'èxit. Tolero menys les bretolades: el primer dia, després del correfoc, ja ens van arrencar totes les banderoles del carrer Ballesteries.