Stalin, devorador de la memòria col·lectiva

Segons les conclusions d'un experiment que va fer Kulechov el 1922, les imatges es contaminen entre si, i adquireixen significat en relació a altres imatges. És l'anomenat efecte K, que ha inspirat aquesta ambiciosa pel·lícula dirigida pel valencià Valentí Figueres, que ha passat per 50 festivals internacionals i ha rebut 22 premis. Un treball experimental, avantguardista, fet per “una petita empresa de producció guerrillera, que no venim de l'audiovisual, sinó de l'art i la filosofia”. Amb aquest film han traçat un recorregut pels grans esdeveniments del segle XX, explicats per un actor i espia soviètic, Maxime Stransky, amic d'infantesa del cineasta Eisenstein. El personatge és real, però Figueres s'inventa bona part de la seva biografia i el converteix en una figura cabdal a la història del segle, que narra la seva vida amb una veu en off. “La pel·lícula parteix de la meva preocupació per la memòria i de com es contamina –ens explica el cineasta en una entrevista–; parla de la veritat i la falsedat, i de com es manipula i se'ns conta la història.” Imatges rodades amb actors i altres provinents d'arxius històrics i de pel·lícules domèstiques provoquen un efecte K, creen uns significats que contrasten amb la història que ens relata Stransky, molt marcada per la presència de Stalin, que va ser, segons Figueres,“el gran devorador de la memòria, va decapitar l'elit intel·lectual i creativa soviètica”.