cultura

Un retorn de baixa intensitat

‘He donat la meva vida pel difícil guany/ d'unes poques paraules despullades”

Josep Maria Flo­tats va tre­pit­jar recon­ci­liat la Sala Gran del TNC, com a intèrpret, ahir a la nit. Ell va pre­pa­rar la pri­mera tem­po­rada com a direc­tor artístic, però la sor­tida per la porta del dar­rere al cap de pocs dies de la inau­gu­ració ofi­cial (11 de setem­bre de 1997) deu­ria tenyir d'amar­gor el seu debut d'actor a la Gran amb La gavina, tot i estar al cos­tat de Núria Espert (octu­bre al desem­bre de 1997). Ahir ho va fer amb la impres­cin­di­ble com­pli­ci­tat del nou direc­tor artístic, Xavier Albertí, en un paper dis­cret però intens del nar­ra­dor en la dra­matúrgia d'Un rèquiem per la mort de Sal­va­dor Espriu. La baixa a presència de polítics cele­brant el retorn de Flo­tats deu­ria ser molt cal­cu­lada. Sí que van ser-hi en l'home­natge d'aquest juliol amb també una impor­tant presència d'actors. Ahir pot­ser mira­ven de dis­si­mu­lar una ferida que, tot i que tan­cada, es per­cebrà sem­pre en la car­rera d'aquest home de tea­tre. A l'estrena, va assis­tir la secretària gene­ral de Cul­tura Pilar Pifarré. El con­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell ha anun­ciat que assis­tirà a la funció de comiat, aquest diu­menge.

Tam­poc hi va haver l'habi­tual presència d'actors a estrena. Des­ta­ca­ven, això sí, alguns com Pere Eugeni Font (Sta­lin, 2007) o bé Albert Tri­ola (El encu­en­tro de Des­car­tes con Pas­cal joven, 2009) que hi havien col·labo­rat en alguns dels dar­rers pro­jec­tes de Flo­tats i amb els quals, pre­ci­sa­ment, va tor­nar a Bar­ce­lona.En l'anunci del seu retorn al Tívoli adver­tia que con­si­de­rava superat “el temps de dol”. Curi­osa coin­cidència que el retorn al TNC hagi estat pre­ci­sa­ment amb un Rèquiem d'un dels pri­mers autors que ell va inter­pre­tar: Sal­va­dor Espriu. Amb l'Agru­pació Dramàtica de Bar­ce­lona va inter­pre­tar Antígona al des­a­pa­re­gut Tea­tro Can­di­le­jas

Par­tint de la par­ti­tura de Xavier Ben­gue­rel, i amb una impo­nent massa artística, el direc­tor Miquel Ortega va pau­tar la inter­pre­tació de l'Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya (OBC), jun­ta­ment amb la Polifònica de Puig-reig i la Coral Càrmina. Una tasca que el mateix Ben­gue­rel aplau­di­ria i agrai­ria en el moment de les salu­ta­ci­ons. Es tracta d'una par­ti­tura exi­gent que es fa més dolça en les inter­pre­ta­ci­ons corals i, amb pre­ci­o­sos diàlegs entre els solis­tes (José Fer­rero, Àlex San­martí, Mari­bel Ortega i Marisa Mar­tins) amb les dife­rents cor­des de l'OBC. El vers d'Espriu, inter­pre­tat per flo­tats, era el con­tra­punt, sovint la pausa que donava peu a tro­bar simi­li­tuds entre la mística poètica i la volada musi­cal... Flo­tats està agraït del retorn, tot i que no vul­gui fer massa sang dels anys de tràngol. La seva salu­tació i presència serà molt més entu­si­asta en la direcció d'El joc de l'amor i de l'atzar, de Mari­vaux, també a la Sala Gran. En les fun­ci­ons d'avui i demà és cons­ci­ent de la seva tasca limi­tada d'il·lus­trar amb la veu i donar la cadència ade­quada al vers. Després, s'asseu i escolta. Si s'hagués donat més volada al retorn de Flo­tats, hi havia un enginy molt més espa­ter­rant: què hagués pas­sat si pro­ta­go­nitzés un dels números del Taxi... al TNC! S'hagués endut totes les càmeres perquè la diver­tida excen­tri­ci­tat (en la qual sí que va par­ti­ci­par Carme Conesa, una altra com­pa­nya de viatge de Flo­tats a l'Sta­lin del Tívoli) hagués donat molt més de joc.

No, Albertí i Flo­tats han vol­gut pro­gra­mar un retorn amb una certa nor­ma­li­tat. Sense fer esca­ra­falls, perquè, en rea­li­tat, tam­poc són neces­sa­ris. Ahir, amb Flo­tats d'eti­queta i ale­gria con­tin­guda venia al cap el nom d'altres homes de tea­tre que van recla­mar el seu reco­nei­xe­ment al TNC i que mai hi van arri­bar. Dos exem­ples: Ricard Sal­vat, que va can­sar-se de pre­sen­tar pro­jec­tes a tots els direc­tors, i Joan Oli­ver en va ser un dels grans impul­sors i només va estar pre­sent en una petita peça de 10 dies a la Petita coin­ci­dint amb cen­te­nari. Com Espriu, podrien dir: ‘He donat la meva vida pel difícil guany / d'unes poques parau­les des­pu­lla­des.” Amb Flo­tats es va recu­pe­rar una certa i estra­nya (en el cas de la vida tea­tral cata­lana) nor­ma­li­tat. Ben tor­nat!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia