Dues reflexions entorn de Figueres i la cultura

La primera: ara que els nostres governants comencen a veure la llum al final del túnel, sembla que és el moment de prendre'ls la paraula i demanar una aposta ferma pel coneixement i la cultura. Una aposta que no consisteix només a emfatitzar el paper d'aquest sector en el progrés social en inauguracions de torn, condecoracions i photocalls de premis de diversos àmbits. Cal una aposta política decidida i que es tradueixi en impuls econòmic. Però no ens confonguem: la cultura no només és l'oci, cal una inversió de base en aquell vessant cultural que entenem com a portador de coneixement, és a dir, aquell que ens fa més crítics i més capaços de discernir i, per tant, que fa que una societat sigui més potent, ja que el coneixement la converteix en més justa, més competitiva, més pacífica i, amb tot això, més feliç.

I la segona: Figueres és en un moment decisiu. Per una banda, un teixit comercial molt potent veu com algunes botigues “de tota la vida” estan tancant; per l'altra, hi ha la possibilitat de tenir una intensa programació cultural, que ara mateix no té tota la coordinació que es voldria –a tall d'exemple, el divendres 8 hi havia cap a una dotzena d'actes en un mateix tram horari–. Totes dues coses es poden llegir com aïllades o no. Si les mirem conjuntament, tenim una gran oportunitat. És cert que posar obres als aparadors o programació i festivals de teatre, cinema, música o circ no fa que de manera directa i a curt termini les botigues venguin més. Però posiciona la ciutat com un lloc on “sempre hi ha alguna cosa”, i això ajuda a desestacionalitzar i fa que, a llarg termini, la ciutat tingui més moviment i, per tant, que els seus comerços tradicionals guanyin en oportunitat de negoci.

En conclusió: la cultura no pot oblidar la seva tasca de servei al ciutadà i es poden generar sinergies amb el sector educatiu i social, i alhora amb altres sectors, com ara l'empresa i el comerç. S'haurien d'acostar i interactuar amb la cultura i veure-la com un valor afegit. Això requereix la voluntat dels programadors culturals, la dels empresaris i la dels comerciants, i una coordinació per part de l'administració pública, que alhora ha de ser la primera a veure la cultura com a inversió, en els dos sentits que s'han comentat.

La transversalitat, la connexió de sectors i la interacció entre ciutadania i creadors (artistes) són part dels atributs reconeguts de l'Ingràvid, i en aquest sentit ens involucrarem en tota proposta que procuri el bé comú, això sí, sense oblidar per sobre de tot que el primer és el servei a la ciutadania i no un simple moment d'esbarjo.