Totes les morts del president

Encara esclataven les bombes de la Segona Guerra Mundial quan Hollywood va desplegar tot el seu armament pesant per fer el relat èpic dels herois que lluitaven i morien combatent el mal. Amb els anys, però, van anar apareixent matisos, Amèrica va perdre la innocència i la línia que separava el bé i el mal es va anar diluint. Per això, i també perquè el poder prefereix enterrar certes coses que aclarir-ne tots els detalls, les majors van trigar molts anys a fer pel·lícules sobre dos capítols tan vitals de la història dels EUA del segle XX com la guerra del Vietnam i l'assassinat de Kennedy.

Però també forma part de l'essència de Hollywood l'existència de veus progressistes, l'activisme d'actors i directors de renom disposats a remoure les consciències dels nord-americans: Robert Redford, Sean Penn, Susan Sarandon... Veus que es deixen sentir, això sí, en la mesura que les seves pel·lícules troben un públic. Oliver Stone és membre d'honor d'aquest club: la denúncia de la guerra del Vietnam, el 1986 amb Platoon, li va valer quatre Oscars i la consagració com a nou valor del Hollywood progressista i amb capacitat d'arribar al gran públic. No va ser ell qui va obrir el foc contra la guerra del Vietnam (El cazador, per exemple, data del 1978), però Stone va elevar el to de la denúncia i es va erigir en la veu d'una generació que es va revoltar contra la guerra, gràcies també a un altre film seu, Nascut el 4 de juliol (1989).

Amb JFK sí que va obrir la caixa dels trons: malgrat que l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy era un material dramàtic excepcional, el cinema de Hollywood de gran pressupost s'havia desentès totalment del tema. No hi ha millor publicitat per a una causa que una pel·lícula d'imatges poderoses, amb un guió excel·lent, bons actors i un ús intel·ligent del muntatge i dels altres recursos cinematogràfics. Oliver Stone, que vivia llavors el seu moment creatiu més brillant, va convertir JFK en una eina insuperable per donar a conèixer la teoria de la conspiració per excel·lència, per difondre les grans contradiccions, incògnites i misteris al voltant de l'assassinat perpetrat ara fa 50 anys. Kevin Costner brilla en el paper del fiscal de Nova Orleans Jim Garrison, sobretot en la presentació que fa davant el jurat de la teoria de la bala màgica (la trajectòria impossible del projectil que va matar Kennedy) i l'emotiu discurs final, en què reconeix la inutilitat del procés judicial que encapçala, però reivindica el poder implacable de la veritat i la necessitat irrenunciable de buscar-la.