Maldat, no bogeria

En el primer volum de la trilogia, El guardià invisible, la inspectora Amaia Salazar tancava un cas importantíssim amb ganes de tenir un fill. A El llegat dels ossos (Columna/Destino) la retrobem un any després ja embarassada, i rebent un missatge enigmàtic d'una investigació que semblava tancada però que encara cueja. “En la investigació tot està connectat i pivota sobre el misteri central que rau a la seva família”, explica l'autora, Dolores Redondo. Recordem que en el primer volum Salazar torna a la seva terra natal, la vall de Baztan, al nord de Navarra, per resoldre el cas d'un assassí en sèrie que mata adolescents, però s'enfronta alhora a un passat tèrbol amb una mare dominant que l'ofega. “Amaia arrossega una herència horrible –d'aquí ve el títol de la novel·la–, i es qüestiona si està preparada per ser bona mare, però crec que les dones que dubten i accepten que les coses no són perfectes són les que arriben a superar-se.”

L'escenari, la vall de Baztan, un territori aparentment idíl·lic amb un punt d'inquietant, és un personatge més de la novel·la. “És d'una riquesa que no te l'acabes, ple de costums funeraris, llegendes que s'han mantingut per la pròpia naturalesa tancada de la vall, i el clima plujós propicia el crim.” De fet, el mal i la pregunta pel mal és a la base de les dues novel·les de Redondo, que es basen en part en casos reals: “Penso en el cas de la dona que va estar dos anys encadenada al llit pel seu marit, o el d'una dona desapareguda que van trobar morta nou mesos després perquè el seu company, per pura fatxenderia, havia confessat l'assassinat... Són tot d'històries que em commouen. Això no és bogeria, com diuen, sinó pura maldat.”

L'escriptora basca es documenta rigorosament a l'hora d'escriure i confessa que explora les seves pròpies pors per donar autenticitat a les emocions que descriu. Segueix tots els casos reals d'assassinat, que “filtra” a través de la seva sensibilitat: “Conviure amb el crim fa por i de vegades dormo malament, però crec que és l'única manera de connectar amb el lector”.

El productor de cinema alemany Peter Nadermann (el mateix que ha dut al cinema Millennium) acaba de comprar els drets per adaptar aquest segon volum i ja ha visitat Baztan per preparar el rodatge del primer. Redondo, però, aposta per la literatura: “Al cine pots ensenyar molt sang i fetge, però el terror psicològic, les emocions, els sentiments..., comptat i debatut, la comprensió que es produeix quan llegeixes, no és la mateixa”.