La vila de Silla va ser romana i molt rica segons s'ha sabut ara

El proper mes de gener el museu de Silla obrirà, per fi, les seues portes al públic. Coincidint amb la Fira de San Sebastià, tindrà lloc l'obertura, molt esperada per la gent. El seu director, Josep Antich, historiador i cronista de Silla, fa un ampli repàs per la història mil·lenària del poble i regala alguns dels detalls més valuosos d'allò que, des de gener, podran veure i gaudir el veïnat.

El Museu estarà format per la Torre islàmica, que fins ara, i des de 2003, ha estat utilitzada com a col·lecció museogràfica amb material arqueològic, i l'antic Saló d'Actes, en una planta baixa del mateix Ajuntament. Es ací, a aquest espai, on va començar la nostra història.

Els orígens de Silla

Fa ara trenta quatre anys, al 1979, amb l'entrada d'una nova corporació municipal s'intentà remodelar part del consistori, i al subsòl de l'antic cinema teatre van aparèixer unes curioses troballes: uns murs de pedra i tota una sèrie d'objectes islàmics i romans. Amb molta precaució, en compte de reblir-ho i condemnar-ho, les estructures varen ser conservades pensant en el futur. Només s'utilitzaren algunes de les troballes per exposar-se a la Torre. “Tot allò sabíem que estava allí baix, però no poguerem actuar fins que, tres dècades després, ja en 2009, comencen a aparèixer nous jaciments arqueològics per tot arreu”, conta Antich emocionat.

Arran d'aquests descobriments, s'emprengueren una sèrie d'actuacions en l'entorn rural i en el mateix centre del poble, i va ser, a partir d'aquest moment, quan començaren a trobar-se una gran quantitat de noves peces i estructures que demostren l'existència d'una vil·la romana, considerada els orígens de Silla.

Baix de la Casa de la Palma (carrer de la Llibertat) va fer-se la primera excavació i començaren a eixir troballes romanes i medievals. Alhora, també varen aparèixer a l'anomenat “Forn de Dientes” i baix la futura Casa de la Cultura, al carrer Castell, altres murs romans, les almàsseres medievals i la planta d'unes termes romanes, que, en paraules del director, “va ser una de les troballes més espectaculars, doncs l'existència d'unes termes sempre denoten un elevat nivell social”.

Paral·lelament a tot això, s'excavà el jaciment romà del Mas de Baix, als afores del poble. Va ser ací on varen aparèixer més de dos-cents fragments de pintura mural, les quals encara conserven a la perfecció la gama cromàtica i que podran veure's, per suposat, a l'exposició del museu.

“Tot va passar en només un any i mig”, reconeix Antich. El material començà a multiplicar-se, i una gran part del mateix va resultar especialment singular. Amb aquestes evidències damunt la taula, la corporació municipal d'aleshores, els tècnics municipals i els arqueòlegs, prengueren consciència de què les troballes s'havien d'exhibir i publicitar, aprofitant la declaració que es va obtindre de “Silla Turística” i, conseqüentment, crear nou espai expositiu.

El Museu a punt

“L'interior ja està del tot condicionat, però encara s'està actuant sobre els accessos. La restauració i preparació de l'entorn de la Torre, declarat Bé d'Interès Cultural (BIC), ha estat sotmès a una sèrie de processos administratius exigits per la Direcció General de Patrimoni i, això, ha ajornat la data d'obertura”, afirma el cronista.

La creació del MARS representa un pas més respecte a la col·lecció museogràfica amb que contava Silla, és un nivell de compromís superior. Antich ens conta que “amb molt bon criteri, es va sacrificar l'espai de l'antic Saló d'Actes, per convertir-lo en part del museu”. A més a més, s'han tingut també que restaurar les estructures romanes i l'albacar islàmic, o muralla que defensava el castell.

Tot això ha necessitat de bastants recursos econòmics. Per una banda, el projecte inicial de restauració de la Sala ha estat finançat pel Govern Central. Per l'altra, una subvenció de 107.000 euros de la Conselleria d'Agricultura ha fet possible la posada en valor del Museu. És a dir, aquesta segona partida que s' havia d'executar en 2013, tot i que va ser programada tres anys abans, ha permès condicionar els murs, les vitrines, l'enllumenat interior i exterior, els accessos, la cartelleria, els audiovisuals, les guies i el catàleg... en definitiva, “tot el complement per tal de musealitzar-ho ha estat una subvenció de la Conselleria, i també una part de la Diputació”, ens explica Antich. No s'han pogut destinar recursos propis perquè “el Govern municipal actual, encapçalat per Serafín Simeón, encara que tenia la il·lusió i el compromís polític de finalitzar el museu, no disposava de suficients mitjans econòmics”.

Els tràmits administratius han fet que fins a enguany no estiguera tot preparat per a l'obertura definitiva i per donar pas a l'exposició de les troballes i al coneixement d'una part molt important de la històri, fins ara desconeguda per molta gent. “Ara podem confirmar que Silla va estar vinculada a la Via Augusta, que al seu terme hi van haver almenys tres assentaments romans, i que Silla, en definitiva, va ser una població bastant rica”, assenyala el director del Museu.

Les noves troballes, com les termes romanes i les pintures murals, aquesta última considerada per Antich com “la peça estrella”, ens fan entendre que, a més d'existir viles romanes, aquestes podien ser opulentes i amb certa entitat estratègica.

A més de l'exposició museogràfica, s'ha preparat un audiovisual per tal d'explicar la història de les troballes més significatives, el qual es podrà visionar dins el mateix Museu. Tot està, en conclusió, quasi preparat: “a falta de dues setmanes de treball intens per tal de deixar-ho tot a punt per a l'obertura”, conta el director. Només falta designar un guia recepcionista, una persona preparada i motivada que s'encarregue d'atendre les visites, que s'involucre en el projecte, que conega la història local i sàpiga com transmetre-la als visitants, i que, al cap i a la fi, gaudisca del treball que ha de portar endavant. La direcció està a l'espera de què l'equip de govern nomene algun funcionari “de la casa”, perquè la situació econòmica no pot permetre contractar una persona nova, que s'ajuste a les necessitats.

Una vegada les portes del MARS estiguen obertes al públic, caldrà abocar tots els esforços, tant de la direcció com de la Corporació Municipal, en fer publicitat, en adreçar-se als diversos col·lectius interessats, tant del poble com de fora, a les escoles, els instituts, a les associacions, als estudiants universitaris... i als particulars. A falta de poc temps per veure tot el que Josep Antich conta, deixem la porta oberta a la imaginació. La propera cita: en gener del 2014.