pedagogia. i. escena
J.B
El mestratge amb Shakespeare
L'actor Dugald Bruce-Lockhart, de la companyia Propeller, dirigeix el drama ‘Romeu i Julieta' al Teatre Akadèmia
No sap català però només amb dos tallers i cinc setmanes d'assaig intueix que els actors del repartiment fan dringar el vers traduït per Miquel Desclot al català i parlen des de la veritat. Així de màgica és la direcció de Dugald Bruce-Lockhart, un actor de la prestigiosa companyia Propeller, que satisfa la seva ànsia d'aixecar un Romeu i Julieta, quan fa 20 anys que treballa d'actor. No era res premeditat. Les circumstàncies ho van permetre. Explicava aquesta setmana Bruce-Lockhart que, sense adonar-se'n, va construir alguna escena de la tragèdia romàntica en els mateixos tallers. Ja Guillem Motos i Sílvia Forns feien el paper dels dos enamorats de famílies venecianes enemistades.
El director manté la capacitat dels Propeller de narrar una història a partir d'un cor que treballa en grup, tot i que elimini la convenció de no treballar amb actrius. El que va ser una casualitat, va acabar sent una marca de la companyia, efectivament, admet Dugald. Però la pedra filosofal des d'on pivota l'èxit dels Propeller és la seva labor de companyia. Amb Henry V van fer una gira d'onze mesos per 16 països i això els va permetre construir un esperit de companyia que és el que ara reivindica també amb un grup d'antics alumnes del taller sobre Shakespeare.
Els actors estan molt agraïts per la manera de treballar del director, que sempre s'ha mostrat atent a les propostes i que quan alguna no li ha semblat prou convincent en comptes de clamar un “no” que desanima, ha optat per un “o” amb el qual oferir una alternativa més solvent i en la qual l'actor també s'hi pugui sentir còmode. Romeu i Julieta és una obra ambiciosa perquè té onze actors que reciten, vers a vers, l'univers de Shakespeare. Ho fan fins al 12 de gener per a un públic de privilegiats (pel seu aforament).
Dugald Bruce-Lockhart feia temps que volia aixecar un Romeu i Julieta, una peça que ja es coneix al mil·límetre. Va veure-ho clar, només entrar a la sala del curs, ara fa un any. I és que l'espai de l'Akadèmia té, de forma natural, el balcó dels Capulet. Després, tot passejant fins al port per la Rambla va descobrir les estàtues humanes i li van donar la clau d'arrencada: tot arrencarà quan algú posi una moneda en un d'aquests artistes de carrer. Aquests seran una companyia amant de Shakespeare que decideixen interpretar algun text clàssic, en funció dels ciutadans i de l'espai que trobin. I la plaça de l'Akadèmia els inspira, evidentment,Romeu i Julieta. A la primera escena, hi ha previst 12 personatges i tenim només onze actors, mal assumpte, deia divertit el director en la presentació. I és que els tres principis sobre els quals ha marcat el treball intens, de només cinc setmanes (i això que duien el text après, abans de començar assaigs) són: jugar amb el llenguatge, aportar molt dinamisme i desgast físic a escena i tenir la capacitat d'entretenir, com aspirava Shakespeare. Desclot celebrava la reivindicació de la paraula, que és el que perdura del dramaturg. S'utilitza la versió que ell va traduir per al Lliure, fa una dècada. S'ha fet amb poques eines més. Motos advertia sorprès que tothom ha aportat el que tenia a les mans i que, així, amb aquesta honestedat, s'han construït els personatges sense la inseguretat de no dominar en la lluita d'espases o el ball. Cadascú fa del que sap. I del que no, l'ajuden els altres companys aportant idees, “sempre en positiu”, insisteixen els actors sobre la direcció de Dugald Bruce-Lockhart. Aquest, es mostrava molt satisfet del treball dels actors (dels quals va agrair el seu coneixement de l'anglès per poder fer més fluïda la comunicació) i confiava que aquest podia ser el principi d'una nova carrera de Shakespeare a Catalunya.